Infinitiu:
assentar
Gerundi:
assentant
Participi:
assentat
| jo | assento |
| tu | assentes |
| ell | assenta |
| nos. | assentem |
| vos. | assenteu |
| ells | assenten |
| jo | he assentat |
| tu | has assentat |
| ell | ha assentat |
| nos. | hem assentat |
| vos. | heu assentat |
| ells | han assentat |
| jo | assentava |
| tu | assentaves |
| ell | assentava |
| nos. | assentàvem |
| vos. | assentàveu |
| ells | assentaven |
| jo | havia assentat |
| tu | havies assentat |
| ell | havia assentat |
| nos. | havíem assentat |
| vos. | havíeu assentat |
| ells | havien assentat |
| jo | assentaré |
| tu | assentaràs |
| ell | assentarà |
| nos. | assentarem |
| vos. | assentareu |
| ells | assentaran |
| jo | hauré assentat |
| tu | hauràs assentat |
| ell | haurà assentat |
| nos. | haurem assentat |
| vos. | haureu assentat |
| ells | hauran assentat |
| jo | assentí |
| tu | assentares |
| ell | assentà |
| nos. | assentàrem |
| vos. | assentàreu |
| ells | assentaren |
| jo | haguí assentat |
| tu | hagueres assentat |
| ell | hagué assentat |
| nos. | haguérem assentat |
| vos. | haguéreu assentat |
| ells | haguéren assentat |
| jo | vaig assentar |
| tu | vas assentar |
| ell | va assentar |
| nos. | vam assentar |
| vos. | vau assentar |
| ells | van assentar |
| jo | vaig haver assentat |
| tu | vas haver assentat |
| ell | va haver assentat |
| nos. | vam haver assentat |
| vos. | vau haver assentat |
| ells | van haver assentat |
| jo | assentaria |
| tu | assentaries |
| ell | assentaria |
| nos. | assentaríem |
| vos. | assentaríeu |
| ells | assentarien |
| jo | hauria; haguera assentat |
| tu | hauries; hagueres assentat |
| ell | hauria; haguera assentat |
| nos. | hauríem; haguérem assentat |
| vos. | hauríeu; haguéreu assentat |
| ells | haurien; hagueren assentat |
| jo | assenti |
| tu | assentis |
| ell | assenti |
| nos. | assentem |
| vos. | assenteu |
| ells | assentin |
| jo | hagi assentat |
| tu | hagis assentat |
| ell | hagi assentat |
| nos. | hàgim assentat |
| vos. | hàgiu assentat |
| ells | hagin assentat |
| jo | assentés |
| tu | assentessis |
| ell | assentés |
| nos. | assentéssim |
| vos. | assentéssiu |
| ells | assentessin |
| jo | hagués assentat |
| tu | haguessis assentat |
| ell | hagués assentat |
| nos. | haguéssim assentat |
| vos. | haguéssiu assentat |
| ells | haguessin assentat |
| tu | assenta |
| ell | assenti |
| nos. | assentem |
| vos. | assenteu |
| ells | assentin |
v 1 tr 1 Posar (alguna cosa) sobre la base, en una posició estable. Assentar una estàtua sobre el pedestal.
2 CONSTR Fer els fonaments d'un edifici.
2 pron 1 Pervenir, una cosa que fa moviment, a una posició estable, a un estat de repòs, d'immobilitat.
2 GEOG HUM Establir-se permanentment una població en un lloc.
3 assentar-se el temps Mudar-se, el temps, de tempestuós, variable, en bo, fix.
4 assentar-se les barres Cloure's les barres de manera que no es pot obrir la boca per a engolir res.
5 assentar-se-li (a algú) el cap Posar seny, posar enteniment.
6 assentar-se un líquid tèrbol Assolar-se.
3 tr Apuntar, anotar, inscriure, registrar. Assentar una partida en el major. S'han assentat a una mona que rifaran demà.
4 tr PINTUR Posar qualsevol pasta pictòrica o qualsevol color damunt un suport (superfície preparada per a pintar) mitjançant un pinzell, una espàtula, un rodet, etc.
5 assentar l'erada AGR Col·locar l'erada en forma circular disposant les garbes d'arròs entorn d'una de central.
6 assentar-se bé (o malament) alguna cosa 1 Fer o no fer profit al cos alguna cosa.
2 fig Aquella ordre se li assentà malament.