Formes no personals
Infinitiu:
allerar
Gerundi:
allerant
Participi:
allerat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | allero |
| tu | alleres |
| ell | allera |
| nos. | allerem |
| vos. | allereu |
| ells | alleren |
Perfet
| jo | he allerat |
| tu | has allerat |
| ell | ha allerat |
| nos. | hem allerat |
| vos. | heu allerat |
| ells | han allerat |
Imperfet
| jo | allerava |
| tu | alleraves |
| ell | allerava |
| nos. | alleràvem |
| vos. | alleràveu |
| ells | alleraven |
Plusquamperfet
| jo | havia allerat |
| tu | havies allerat |
| ell | havia allerat |
| nos. | havíem allerat |
| vos. | havíeu allerat |
| ells | havien allerat |
Futur simple
| jo | alleraré |
| tu | alleraràs |
| ell | allerarà |
| nos. | allerarem |
| vos. | allerareu |
| ells | alleraran |
Futur perfet
| jo | hauré allerat |
| tu | hauràs allerat |
| ell | haurà allerat |
| nos. | haurem allerat |
| vos. | haureu allerat |
| ells | hauran allerat |
Passat simple
| jo | allerí |
| tu | allerares |
| ell | allerà |
| nos. | alleràrem |
| vos. | alleràreu |
| ells | alleraren |
Passat anterior
| jo | haguí allerat |
| tu | hagueres allerat |
| ell | hagué allerat |
| nos. | haguérem allerat |
| vos. | haguéreu allerat |
| ells | haguéren allerat |
Passat perifràstic
| jo | vaig allerar |
| tu | vas allerar |
| ell | va allerar |
| nos. | vam allerar |
| vos. | vau allerar |
| ells | van allerar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver allerat |
| tu | vas haver allerat |
| ell | va haver allerat |
| nos. | vam haver allerat |
| vos. | vau haver allerat |
| ells | van haver allerat |
Condicional
| jo | alleraria |
| tu | alleraries |
| ell | alleraria |
| nos. | alleraríem |
| vos. | alleraríeu |
| ells | allerarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera allerat |
| tu | hauries; hagueres allerat |
| ell | hauria; haguera allerat |
| nos. | hauríem; haguérem allerat |
| vos. | hauríeu; haguéreu allerat |
| ells | haurien; hagueren allerat |
Subjuntiu
Present
| jo | alleri |
| tu | alleris |
| ell | alleri |
| nos. | allerem |
| vos. | allereu |
| ells | allerin |
Perfet
| jo | hagi allerat |
| tu | hagis allerat |
| ell | hagi allerat |
| nos. | hàgim allerat |
| vos. | hàgiu allerat |
| ells | hagin allerat |
Imperfet
| jo | allerés |
| tu | alleressis |
| ell | allerés |
| nos. | alleréssim |
| vos. | alleréssiu |
| ells | alleressin |
Plusquamperfet
| jo | hagués allerat |
| tu | haguessis allerat |
| ell | hagués allerat |
| nos. | haguéssim allerat |
| vos. | haguéssiu allerat |
| ells | haguessin allerat |
Imperative
| tu | allera |
| ell | alleri |
| nos. | allerem |
| vos. | allereu |
| ells | allerin |
Verbs conjugated like 'allerar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'allerar'
allarar,
allejar,
alletar,
allevar,
alterar,
acerar,
adverar,
afilerar,
aflorar,
al.legar,
Translations
Etymology
Additional Information
allerar [s. XIII; der. del cat. ant.
lleer, ll.
licere, en el valor sobretot de substantiu 'llicència, autorització', que per analogia es convertí en
lleure]
v 1 tr Donar llicència,
permís (a algú), de fer una cosa.
2 pron Permetre's, prendre's la llibertat, de fer alguna cosa.
HOM: allarar.