Formes no personals
Infinitiu:
abjurar
Gerundi:
abjurant
Participi:
abjurat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | abjuro |
| tu | abjures |
| ell | abjura |
| nos. | abjurem |
| vos. | abjureu |
| ells | abjuren |
Perfet
| jo | he abjurat |
| tu | has abjurat |
| ell | ha abjurat |
| nos. | hem abjurat |
| vos. | heu abjurat |
| ells | han abjurat |
Imperfet
| jo | abjurava |
| tu | abjuraves |
| ell | abjurava |
| nos. | abjuràvem |
| vos. | abjuràveu |
| ells | abjuraven |
Plusquamperfet
| jo | havia abjurat |
| tu | havies abjurat |
| ell | havia abjurat |
| nos. | havíem abjurat |
| vos. | havíeu abjurat |
| ells | havien abjurat |
Futur simple
| jo | abjuraré |
| tu | abjuraràs |
| ell | abjurarà |
| nos. | abjurarem |
| vos. | abjurareu |
| ells | abjuraran |
Futur perfet
| jo | hauré abjurat |
| tu | hauràs abjurat |
| ell | haurà abjurat |
| nos. | haurem abjurat |
| vos. | haureu abjurat |
| ells | hauran abjurat |
Passat simple
| jo | abjurí |
| tu | abjurares |
| ell | abjurà |
| nos. | abjuràrem |
| vos. | abjuràreu |
| ells | abjuraren |
Passat anterior
| jo | haguí abjurat |
| tu | hagueres abjurat |
| ell | hagué abjurat |
| nos. | haguérem abjurat |
| vos. | haguéreu abjurat |
| ells | haguéren abjurat |
Passat perifràstic
| jo | vaig abjurar |
| tu | vas abjurar |
| ell | va abjurar |
| nos. | vam abjurar |
| vos. | vau abjurar |
| ells | van abjurar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver abjurat |
| tu | vas haver abjurat |
| ell | va haver abjurat |
| nos. | vam haver abjurat |
| vos. | vau haver abjurat |
| ells | van haver abjurat |
Condicional
| jo | abjuraria |
| tu | abjuraries |
| ell | abjuraria |
| nos. | abjuraríem |
| vos. | abjuraríeu |
| ells | abjurarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera abjurat |
| tu | hauries; hagueres abjurat |
| ell | hauria; haguera abjurat |
| nos. | hauríem; haguérem abjurat |
| vos. | hauríeu; haguéreu abjurat |
| ells | haurien; hagueren abjurat |
Subjuntiu
Present
| jo | abjuri |
| tu | abjuris |
| ell | abjuri |
| nos. | abjurem |
| vos. | abjureu |
| ells | abjurin |
Perfet
| jo | hagi abjurat |
| tu | hagis abjurat |
| ell | hagi abjurat |
| nos. | hàgim abjurat |
| vos. | hàgiu abjurat |
| ells | hagin abjurat |
Imperfet
| jo | abjurés |
| tu | abjuressis |
| ell | abjurés |
| nos. | abjuréssim |
| vos. | abjuréssiu |
| ells | abjuressin |
Plusquamperfet
| jo | hagués abjurat |
| tu | haguessis abjurat |
| ell | hagués abjurat |
| nos. | haguéssim abjurat |
| vos. | haguéssiu abjurat |
| ells | haguessin abjurat |
Imperative
| tu | abjura |
| ell | abjuri |
| nos. | abjurem |
| vos. | abjureu |
| ells | abjurin |
Verbs conjugated like 'abjurar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'abjurar'
abeurar,
adjurar,
abrusar,
abusar,
ajudar,
alçurar,
aljubar,
amurar,
apurar,
aturar,
Translations
abjure, to renounce upon oath
abjure, to renounce with solemnity
Etymology
Additional Information
abjurar [1696; del ll.
abjurare, íd.]
v 1 tr Renunciar amb jurament i d'una manera solemnial (una creença religiosa o una religió).
2 tr Renunciar solemnialment (a qualsevol
cosa que hom feia professió de creure).
3 intr Van abjurar de la fe. Havia abjurat dels seus errors.