Formes no personals
Infinitiu:
succeir
Gerundi:
succeint
Participi:
succeït
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | succeeixo |
| tu | succeeixes |
| ell | succeeix |
| nos. | succeïm |
| vos. | succeïu |
| ells | succeeixen |
Perfet
| jo | he succeït |
| tu | has succeït |
| ell | ha succeït |
| nos. | hem succeït |
| vos. | heu succeït |
| ells | han succeït |
Imperfet
| jo | succeïa |
| tu | succeïes |
| ell | succeïa |
| nos. | succeíem |
| vos. | succeíeu |
| ells | succeïen |
Plusquamperfet
| jo | havia succeït |
| tu | havies succeït |
| ell | havia succeït |
| nos. | havíem succeït |
| vos. | havíeu succeït |
| ells | havien succeït |
Futur simple
| jo | succeiré |
| tu | succeiràs |
| ell | succeirà |
| nos. | succeirem |
| vos. | succeireu |
| ells | succeiran |
Futur perfet
| jo | hauré succeït |
| tu | hauràs succeït |
| ell | haurà succeït |
| nos. | haurem succeït |
| vos. | haureu succeït |
| ells | hauran succeït |
Passat simple
| jo | succeí |
| tu | succeïres |
| ell | succeí |
| nos. | succeírem |
| vos. | succeíreu |
| ells | succeíren |
Passat anterior
| jo | haguí succeït |
| tu | hagueres succeït |
| ell | hagué succeït |
| nos. | haguérem succeït |
| vos. | haguéreu succeït |
| ells | haguéren succeït |
Passat perifràstic
| jo | vaig succeir |
| tu | vas succeir |
| ell | va succeir |
| nos. | vam succeir |
| vos. | vau succeir |
| ells | van succeir |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver succeït |
| tu | vas haver succeït |
| ell | va haver succeït |
| nos. | vam haver succeït |
| vos. | vau haver succeït |
| ells | van haver succeït |
Condicional
| jo | succeiria |
| tu | succeiries |
| ell | succeiria |
| nos. | succeiríem |
| vos. | succeiríeu |
| ells | succeirien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera succeït |
| tu | hauries; hagueres succeït |
| ell | hauria; haguera succeït |
| nos. | hauríem; haguérem succeït |
| vos. | hauríeu; haguéreu succeït |
| ells | haurien; hagueren succeït |
Subjuntiu
Present
| jo | succeeixi |
| tu | succeeixis |
| ell | succeeixi |
| nos. | succeïm |
| vos. | succeïu |
| ells | succeeixin |
Perfet
| jo | hagi succeït |
| tu | hagis succeït |
| ell | hagi succeït |
| nos. | hàgim succeït |
| vos. | hàgiu succeït |
| ells | hagin succeït |
Imperfet
| jo | succeís |
| tu | succeïssis |
| ell | succeís |
| nos. | succeíssim |
| vos. | succeíssiu |
| ells | succeïssin |
Plusquamperfet
| jo | hagués succeït |
| tu | haguessis succeït |
| ell | hagués succeït |
| nos. | haguéssim succeït |
| vos. | haguéssiu succeït |
| ells | haguessin succeït |
Imperative
| tu | succeeix |
| ell | succeeixi |
| nos. | succeïm |
| vos. | succeïu |
| ells | succeeixin |
Verbs conjugated like 'succeir'
abduir,
abluir,
aconduir,
aconseguir,
adduir,
aflaquir,
afluir,
afranquir,
agrair,
apoquir,
atapeir,
atribuir,
atuir,
avergonyir,
beneir,
bleir,
boquir,
brunyir,
cenyir,
circuir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'succeir'
accedir,
musteir,
occir,
subvenir,
sucar,
sucumbir,
suggerir,
sulsir,
sumir,
suplir,
Translations
happen, to occur
succeed, To follow in order; to come next after; hence, to take the place of
succeed, To come in the place of another person, thing, or event; to come next in the usual, natural, or prescribed course of things
succeed, Specifically: To ascend the throne after the removal the death of the occupant
Etymology
Additional Information