Formes no personals
Infinitiu:
ressentir
Gerundi:
ressentint
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | ressento |
| te'n | ressents |
| se'n | ressent |
| ens en | ressentim |
| us en | ressentiu |
| se'n | ressenten |
Perfet
| me'n | he ressentit |
| te'n | has ressentit |
| se'n | ha ressentit |
| ens en | hem ressentit |
| us en | heu ressentit |
| se'n | han ressentit |
Imperfet
| me'n | ressentia |
| te'n | ressenties |
| se'n | ressentia |
| ens en | ressentíem |
| us en | ressentíeu |
| se'n | ressentien |
Plusquamperfet
| me'n | havia ressentit |
| te'n | havies ressentit |
| se'n | havia ressentit |
| ens en | havíem ressentit |
| us en | havíeu ressentit |
| se'n | havien ressentit |
Futur simple
| me'n | ressentiré |
| te'n | ressentiràs |
| se'n | ressentirà |
| ens en | ressentirem |
| us en | ressentireu |
| se'n | ressentiran |
Futur perfet
| me'n | hauré ressentit |
| te'n | hauràs ressentit |
| se'n | haurà ressentit |
| ens en | haurem ressentit |
| us en | haureu ressentit |
| se'n | hauran ressentit |
Passat simple
| me'n | ressentí |
| te'n | ressentires |
| se'n | ressentí |
| ens en | ressentírem |
| us en | ressentíreu |
| se'n | ressentíren |
Passat anterior
| me'n | haguí ressentit |
| te'n | hagueres ressentit |
| se'n | hagué ressentit |
| ens en | haguérem ressentit |
| us en | haguéreu ressentit |
| se'n | haguéren ressentit |
Passat perifràstic
| me'n | vaig ressentir |
| te'n | vas ressentir |
| se'n | va ressentir |
| ens en | vam ressentir |
| us en | vau ressentir |
| se'n | van ressentir |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver ressentit |
| te'n | vas haver ressentit |
| se'n | va haver ressentit |
| ens en | vam haver ressentit |
| us en | vau haver ressentit |
| se'n | van haver ressentit |
Condicional
| me'n | ressentiria |
| te'n | ressentiries |
| se'n | ressentiria |
| ens en | ressentiríem |
| us en | ressentiríeu |
| se'n | ressentirien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera ressentit |
| te'n | hauries; hagueres ressentit |
| se'n | hauria; haguera ressentit |
| ens en | hauríem; haguérem ressentit |
| us en | hauríeu; haguéreu ressentit |
| se'n | haurien; hagueren ressentit |
Subjuntiu
Present
| me'n | ressenti |
| te'n | ressentis |
| se'n | ressenti |
| ens en | ressentim |
| us en | ressentiu |
| se'n | ressentin |
Perfet
| me'n | hagi ressentit |
| te'n | hagis ressentit |
| se'n | hagi ressentit |
| ens en | hàgim ressentit |
| us en | hàgiu ressentit |
| se'n | hagin ressentit |
Imperfet
| me'n | ressentís |
| te'n | ressentissis |
| se'n | ressentís |
| ens en | ressentíssim |
| us en | ressentíssiu |
| se'n | ressentissin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués ressentit |
| te'n | haguessis ressentit |
| se'n | hagués ressentit |
| ens en | haguéssim ressentit |
| us en | haguéssiu ressentit |
| se'n | haguessin ressentit |
Imperative
| te'n | ressent |
| se'n | ressenti |
| ens en | ressentim |
| us en | ressentiu |
| se'n | ressentin |
Verbs conjugated like 'ressentir-se'
adormir,
ajupir,
bullir,
condormir-se,
dormir,
esmunyir,
funyir,
grunyir,
munyir,
perbullir,
pressentir,
rebullir,
ressentir-se,
retrunyir,
sentir,
Verbs similar to 'ressentir-se'
rellentir-se,
abstenir-se,
desavenir-se,
descantar-se,
desmenjar-se,
esvanir-se,
pressentir,
repenjar-se,
resclosir-se,
ressagar-se,
Translations
Etymology
Additional Information