Formes no personals
Infinitiu:
recusar
Gerundi:
recusant
Participi:
recusat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | recuso |
| tu | recuses |
| ell | recusa |
| nos. | recusem |
| vos. | recuseu |
| ells | recusen |
Perfet
| jo | he recusat |
| tu | has recusat |
| ell | ha recusat |
| nos. | hem recusat |
| vos. | heu recusat |
| ells | han recusat |
Imperfet
| jo | recusava |
| tu | recusaves |
| ell | recusava |
| nos. | recusàvem |
| vos. | recusàveu |
| ells | recusaven |
Plusquamperfet
| jo | havia recusat |
| tu | havies recusat |
| ell | havia recusat |
| nos. | havíem recusat |
| vos. | havíeu recusat |
| ells | havien recusat |
Futur simple
| jo | recusaré |
| tu | recusaràs |
| ell | recusarà |
| nos. | recusarem |
| vos. | recusareu |
| ells | recusaran |
Futur perfet
| jo | hauré recusat |
| tu | hauràs recusat |
| ell | haurà recusat |
| nos. | haurem recusat |
| vos. | haureu recusat |
| ells | hauran recusat |
Passat simple
| jo | recusí |
| tu | recusares |
| ell | recusà |
| nos. | recusàrem |
| vos. | recusàreu |
| ells | recusaren |
Passat anterior
| jo | haguí recusat |
| tu | hagueres recusat |
| ell | hagué recusat |
| nos. | haguérem recusat |
| vos. | haguéreu recusat |
| ells | haguéren recusat |
Passat perifràstic
| jo | vaig recusar |
| tu | vas recusar |
| ell | va recusar |
| nos. | vam recusar |
| vos. | vau recusar |
| ells | van recusar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver recusat |
| tu | vas haver recusat |
| ell | va haver recusat |
| nos. | vam haver recusat |
| vos. | vau haver recusat |
| ells | van haver recusat |
Condicional
| jo | recusaria |
| tu | recusaries |
| ell | recusaria |
| nos. | recusaríem |
| vos. | recusaríeu |
| ells | recusarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera recusat |
| tu | hauries; hagueres recusat |
| ell | hauria; haguera recusat |
| nos. | hauríem; haguérem recusat |
| vos. | hauríeu; haguéreu recusat |
| ells | haurien; hagueren recusat |
Subjuntiu
Present
| jo | recusi |
| tu | recusis |
| ell | recusi |
| nos. | recusem |
| vos. | recuseu |
| ells | recusin |
Perfet
| jo | hagi recusat |
| tu | hagis recusat |
| ell | hagi recusat |
| nos. | hàgim recusat |
| vos. | hàgiu recusat |
| ells | hagin recusat |
Imperfet
| jo | recusés |
| tu | recusessis |
| ell | recusés |
| nos. | recuséssim |
| vos. | recuséssiu |
| ells | recusessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués recusat |
| tu | haguessis recusat |
| ell | hagués recusat |
| nos. | haguéssim recusat |
| vos. | haguéssiu recusat |
| ells | haguessin recusat |
Imperative
| tu | recusa |
| ell | recusi |
| nos. | recusem |
| vos. | recuseu |
| ells | recusin |
Verbs conjugated like 'recusar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'recusar'
recisar,
recular,
refusar,
acusar,
desusar,
excusar,
precisar,
rebufar,
recalar,
recamar,
Translations
recuse, To refuse or reject
Etymology
Additional Information