Formes no personals
Infinitiu:
espotonar
Gerundi:
espotonant
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | espotono |
| te'n | espotones |
| se'n | espotona |
| ens en | espotonem |
| us en | espotoneu |
| se'n | espotonen |
Perfet
| me'n | he espotonat |
| te'n | has espotonat |
| se'n | ha espotonat |
| ens en | hem espotonat |
| us en | heu espotonat |
| se'n | han espotonat |
Imperfet
| me'n | espotonava |
| te'n | espotonaves |
| se'n | espotonava |
| ens en | espotonàvem |
| us en | espotonàveu |
| se'n | espotonaven |
Plusquamperfet
| me'n | havia espotonat |
| te'n | havies espotonat |
| se'n | havia espotonat |
| ens en | havíem espotonat |
| us en | havíeu espotonat |
| se'n | havien espotonat |
Futur simple
| me'n | espotonaré |
| te'n | espotonaràs |
| se'n | espotonarà |
| ens en | espotonarem |
| us en | espotonareu |
| se'n | espotonaran |
Futur perfet
| me'n | hauré espotonat |
| te'n | hauràs espotonat |
| se'n | haurà espotonat |
| ens en | haurem espotonat |
| us en | haureu espotonat |
| se'n | hauran espotonat |
Passat simple
| me'n | espotoní |
| te'n | espotonares |
| se'n | espotonà |
| ens en | espotonàrem |
| us en | espotonàreu |
| se'n | espotonaren |
Passat anterior
| me'n | haguí espotonat |
| te'n | hagueres espotonat |
| se'n | hagué espotonat |
| ens en | haguérem espotonat |
| us en | haguéreu espotonat |
| se'n | haguéren espotonat |
Passat perifràstic
| me'n | vaig espotonar |
| te'n | vas espotonar |
| se'n | va espotonar |
| ens en | vam espotonar |
| us en | vau espotonar |
| se'n | van espotonar |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver espotonat |
| te'n | vas haver espotonat |
| se'n | va haver espotonat |
| ens en | vam haver espotonat |
| us en | vau haver espotonat |
| se'n | van haver espotonat |
Condicional
| me'n | espotonaria |
| te'n | espotonaries |
| se'n | espotonaria |
| ens en | espotonaríem |
| us en | espotonaríeu |
| se'n | espotonarien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera espotonat |
| te'n | hauries; hagueres espotonat |
| se'n | hauria; haguera espotonat |
| ens en | hauríem; haguérem espotonat |
| us en | hauríeu; haguéreu espotonat |
| se'n | haurien; hagueren espotonat |
Subjuntiu
Present
| me'n | espotoni |
| te'n | espotonis |
| se'n | espotoni |
| ens en | espotonem |
| us en | espotoneu |
| se'n | espotonin |
Perfet
| me'n | hagi espotonat |
| te'n | hagis espotonat |
| se'n | hagi espotonat |
| ens en | hàgim espotonat |
| us en | hàgiu espotonat |
| se'n | hagin espotonat |
Imperfet
| me'n | espotonés |
| te'n | espotonessis |
| se'n | espotonés |
| ens en | espotonéssim |
| us en | espotonéssiu |
| se'n | espotonessin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués espotonat |
| te'n | haguessis espotonat |
| se'n | hagués espotonat |
| ens en | haguéssim espotonat |
| us en | haguéssiu espotonat |
| se'n | haguessin espotonat |
Imperative
| te'n | espotona |
| se'n | espotoni |
| ens en | espotonem |
| us en | espotoneu |
| se'n | espotonin |
Verbs conjugated like 'espotonar-se'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'espotonar-se'
embotornar-se,
espitxar-se,
espollinar-se,
espoltrar-se,
agotnar-se,
amatonar-se,
amoltonar-se,
apugonar-se,
emmorronar-se,
empatollar-se,
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information