Formes no personals
Infinitiu:
ensaginar
Gerundi:
ensaginant
Participi:
ensaginat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | ensagino |
| tu | ensagines |
| ell | ensagina |
| nos. | ensaginem |
| vos. | ensagineu |
| ells | ensaginen |
Perfet
| jo | he ensaginat |
| tu | has ensaginat |
| ell | ha ensaginat |
| nos. | hem ensaginat |
| vos. | heu ensaginat |
| ells | han ensaginat |
Imperfet
| jo | ensaginava |
| tu | ensaginaves |
| ell | ensaginava |
| nos. | ensaginàvem |
| vos. | ensaginàveu |
| ells | ensaginaven |
Plusquamperfet
| jo | havia ensaginat |
| tu | havies ensaginat |
| ell | havia ensaginat |
| nos. | havíem ensaginat |
| vos. | havíeu ensaginat |
| ells | havien ensaginat |
Futur simple
| jo | ensaginaré |
| tu | ensaginaràs |
| ell | ensaginarà |
| nos. | ensaginarem |
| vos. | ensaginareu |
| ells | ensaginaran |
Futur perfet
| jo | hauré ensaginat |
| tu | hauràs ensaginat |
| ell | haurà ensaginat |
| nos. | haurem ensaginat |
| vos. | haureu ensaginat |
| ells | hauran ensaginat |
Passat simple
| jo | ensaginí |
| tu | ensaginares |
| ell | ensaginà |
| nos. | ensaginàrem |
| vos. | ensaginàreu |
| ells | ensaginaren |
Passat anterior
| jo | haguí ensaginat |
| tu | hagueres ensaginat |
| ell | hagué ensaginat |
| nos. | haguérem ensaginat |
| vos. | haguéreu ensaginat |
| ells | haguéren ensaginat |
Passat perifràstic
| jo | vaig ensaginar |
| tu | vas ensaginar |
| ell | va ensaginar |
| nos. | vam ensaginar |
| vos. | vau ensaginar |
| ells | van ensaginar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver ensaginat |
| tu | vas haver ensaginat |
| ell | va haver ensaginat |
| nos. | vam haver ensaginat |
| vos. | vau haver ensaginat |
| ells | van haver ensaginat |
Condicional
| jo | ensaginaria |
| tu | ensaginaries |
| ell | ensaginaria |
| nos. | ensaginaríem |
| vos. | ensaginaríeu |
| ells | ensaginarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera ensaginat |
| tu | hauries; hagueres ensaginat |
| ell | hauria; haguera ensaginat |
| nos. | hauríem; haguérem ensaginat |
| vos. | hauríeu; haguéreu ensaginat |
| ells | haurien; hagueren ensaginat |
Subjuntiu
Present
| jo | ensagini |
| tu | ensaginis |
| ell | ensagini |
| nos. | ensaginem |
| vos. | ensagineu |
| ells | ensaginin |
Perfet
| jo | hagi ensaginat |
| tu | hagis ensaginat |
| ell | hagi ensaginat |
| nos. | hàgim ensaginat |
| vos. | hàgiu ensaginat |
| ells | hagin ensaginat |
Imperfet
| jo | ensaginés |
| tu | ensaginessis |
| ell | ensaginés |
| nos. | ensaginéssim |
| vos. | ensaginéssiu |
| ells | ensaginessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués ensaginat |
| tu | haguessis ensaginat |
| ell | hagués ensaginat |
| nos. | haguéssim ensaginat |
| vos. | haguéssiu ensaginat |
| ells | haguessin ensaginat |
Imperative
| tu | ensagina |
| ell | ensagini |
| nos. | ensaginem |
| vos. | ensagineu |
| ells | ensaginin |
Verbs conjugated like 'ensaginar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'ensaginar'
ensagnar,
encaminar,
enfarinar,
ensabonar,
ensalivar,
ensangonar,
ensardinar,
ensetinar,
evaginar,
saginar,
Translations
Etymology
Additional Information