Formes no personals
Infinitiu:
desencubellar
Gerundi:
desencubellant
Participi:
desencubellat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | desencubello |
| tu | desencubelles |
| ell | desencubella |
| nos. | desencubellem |
| vos. | desencubelleu |
| ells | desencubellen |
Perfet
| jo | he desencubellat |
| tu | has desencubellat |
| ell | ha desencubellat |
| nos. | hem desencubellat |
| vos. | heu desencubellat |
| ells | han desencubellat |
Imperfet
| jo | desencubellava |
| tu | desencubellaves |
| ell | desencubellava |
| nos. | desencubellàvem |
| vos. | desencubellàveu |
| ells | desencubellaven |
Plusquamperfet
| jo | havia desencubellat |
| tu | havies desencubellat |
| ell | havia desencubellat |
| nos. | havíem desencubellat |
| vos. | havíeu desencubellat |
| ells | havien desencubellat |
Futur simple
| jo | desencubellaré |
| tu | desencubellaràs |
| ell | desencubellarà |
| nos. | desencubellarem |
| vos. | desencubellareu |
| ells | desencubellaran |
Futur perfet
| jo | hauré desencubellat |
| tu | hauràs desencubellat |
| ell | haurà desencubellat |
| nos. | haurem desencubellat |
| vos. | haureu desencubellat |
| ells | hauran desencubellat |
Passat simple
| jo | desencubellí |
| tu | desencubellares |
| ell | desencubellà |
| nos. | desencubellàrem |
| vos. | desencubellàreu |
| ells | desencubellaren |
Passat anterior
| jo | haguí desencubellat |
| tu | hagueres desencubellat |
| ell | hagué desencubellat |
| nos. | haguérem desencubellat |
| vos. | haguéreu desencubellat |
| ells | haguéren desencubellat |
Passat perifràstic
| jo | vaig desencubellar |
| tu | vas desencubellar |
| ell | va desencubellar |
| nos. | vam desencubellar |
| vos. | vau desencubellar |
| ells | van desencubellar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver desencubellat |
| tu | vas haver desencubellat |
| ell | va haver desencubellat |
| nos. | vam haver desencubellat |
| vos. | vau haver desencubellat |
| ells | van haver desencubellat |
Condicional
| jo | desencubellaria |
| tu | desencubellaries |
| ell | desencubellaria |
| nos. | desencubellaríem |
| vos. | desencubellaríeu |
| ells | desencubellarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera desencubellat |
| tu | hauries; hagueres desencubellat |
| ell | hauria; haguera desencubellat |
| nos. | hauríem; haguérem desencubellat |
| vos. | hauríeu; haguéreu desencubellat |
| ells | haurien; hagueren desencubellat |
Subjuntiu
Present
| jo | desencubelli |
| tu | desencubellis |
| ell | desencubelli |
| nos. | desencubellem |
| vos. | desencubelleu |
| ells | desencubellin |
Perfet
| jo | hagi desencubellat |
| tu | hagis desencubellat |
| ell | hagi desencubellat |
| nos. | hàgim desencubellat |
| vos. | hàgiu desencubellat |
| ells | hagin desencubellat |
Imperfet
| jo | desencubellés |
| tu | desencubellessis |
| ell | desencubellés |
| nos. | desencubelléssim |
| vos. | desencubelléssiu |
| ells | desencubellessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués desencubellat |
| tu | haguessis desencubellat |
| ell | hagués desencubellat |
| nos. | haguéssim desencubellat |
| vos. | haguéssiu desencubellat |
| ells | haguessin desencubellat |
Imperative
| tu | desencubella |
| ell | desencubelli |
| nos. | desencubellem |
| vos. | desencubelleu |
| ells | desencubellin |
Verbs conjugated like 'desencubellar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'desencubellar'
desencadellar,
desencasellar,
desencimbellar,
descabellar,
desencallar,
desencapullar,
desencavallar,
desencistellar,
desencoblar,
desencreuellar,
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information