Formes no personals
Infinitiu:
descarnar
Gerundi:
descarnant
Participi:
descarnat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | descarno |
| tu | descarnes |
| ell | descarna |
| nos. | descarnem |
| vos. | descarneu |
| ells | descarnen |
Perfet
| jo | he descarnat |
| tu | has descarnat |
| ell | ha descarnat |
| nos. | hem descarnat |
| vos. | heu descarnat |
| ells | han descarnat |
Imperfet
| jo | descarnava |
| tu | descarnaves |
| ell | descarnava |
| nos. | descarnàvem |
| vos. | descarnàveu |
| ells | descarnaven |
Plusquamperfet
| jo | havia descarnat |
| tu | havies descarnat |
| ell | havia descarnat |
| nos. | havíem descarnat |
| vos. | havíeu descarnat |
| ells | havien descarnat |
Futur simple
| jo | descarnaré |
| tu | descarnaràs |
| ell | descarnarà |
| nos. | descarnarem |
| vos. | descarnareu |
| ells | descarnaran |
Futur perfet
| jo | hauré descarnat |
| tu | hauràs descarnat |
| ell | haurà descarnat |
| nos. | haurem descarnat |
| vos. | haureu descarnat |
| ells | hauran descarnat |
Passat simple
| jo | descarní |
| tu | descarnares |
| ell | descarnà |
| nos. | descarnàrem |
| vos. | descarnàreu |
| ells | descarnaren |
Passat anterior
| jo | haguí descarnat |
| tu | hagueres descarnat |
| ell | hagué descarnat |
| nos. | haguérem descarnat |
| vos. | haguéreu descarnat |
| ells | haguéren descarnat |
Passat perifràstic
| jo | vaig descarnar |
| tu | vas descarnar |
| ell | va descarnar |
| nos. | vam descarnar |
| vos. | vau descarnar |
| ells | van descarnar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver descarnat |
| tu | vas haver descarnat |
| ell | va haver descarnat |
| nos. | vam haver descarnat |
| vos. | vau haver descarnat |
| ells | van haver descarnat |
Condicional
| jo | descarnaria |
| tu | descarnaries |
| ell | descarnaria |
| nos. | descarnaríem |
| vos. | descarnaríeu |
| ells | descarnarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera descarnat |
| tu | hauries; hagueres descarnat |
| ell | hauria; haguera descarnat |
| nos. | hauríem; haguérem descarnat |
| vos. | hauríeu; haguéreu descarnat |
| ells | haurien; hagueren descarnat |
Subjuntiu
Present
| jo | descarni |
| tu | descarnis |
| ell | descarni |
| nos. | descarnem |
| vos. | descarneu |
| ells | descarnin |
Perfet
| jo | hagi descarnat |
| tu | hagis descarnat |
| ell | hagi descarnat |
| nos. | hàgim descarnat |
| vos. | hàgiu descarnat |
| ells | hagin descarnat |
Imperfet
| jo | descarnés |
| tu | descarnessis |
| ell | descarnés |
| nos. | descarnéssim |
| vos. | descarnéssiu |
| ells | descarnessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués descarnat |
| tu | haguessis descarnat |
| ell | hagués descarnat |
| nos. | haguéssim descarnat |
| vos. | haguéssiu descarnat |
| ells | haguessin descarnat |
Imperative
| tu | descarna |
| ell | descarni |
| nos. | descarnem |
| vos. | descarneu |
| ells | descarnin |
Verbs conjugated like 'descarnar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'descarnar'
desarnar,
descartar,
desanar,
desarenar,
desarmar,
desbarbar,
desbarrar,
descalçar,
descaminar,
descansar,
Translations
Etymology
Additional Information