Formes no personals
Infinitiu:
constatar
Gerundi:
constatant
Participi:
constatat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | constato |
| tu | constates |
| ell | constata |
| nos. | constatem |
| vos. | constateu |
| ells | constaten |
Perfet
| jo | he constatat |
| tu | has constatat |
| ell | ha constatat |
| nos. | hem constatat |
| vos. | heu constatat |
| ells | han constatat |
Imperfet
| jo | constatava |
| tu | constataves |
| ell | constatava |
| nos. | constatàvem |
| vos. | constatàveu |
| ells | constataven |
Plusquamperfet
| jo | havia constatat |
| tu | havies constatat |
| ell | havia constatat |
| nos. | havíem constatat |
| vos. | havíeu constatat |
| ells | havien constatat |
Futur simple
| jo | constataré |
| tu | constataràs |
| ell | constatarà |
| nos. | constatarem |
| vos. | constatareu |
| ells | constataran |
Futur perfet
| jo | hauré constatat |
| tu | hauràs constatat |
| ell | haurà constatat |
| nos. | haurem constatat |
| vos. | haureu constatat |
| ells | hauran constatat |
Passat simple
| jo | constatí |
| tu | constatares |
| ell | constatà |
| nos. | constatàrem |
| vos. | constatàreu |
| ells | constataren |
Passat anterior
| jo | haguí constatat |
| tu | hagueres constatat |
| ell | hagué constatat |
| nos. | haguérem constatat |
| vos. | haguéreu constatat |
| ells | haguéren constatat |
Passat perifràstic
| jo | vaig constatar |
| tu | vas constatar |
| ell | va constatar |
| nos. | vam constatar |
| vos. | vau constatar |
| ells | van constatar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver constatat |
| tu | vas haver constatat |
| ell | va haver constatat |
| nos. | vam haver constatat |
| vos. | vau haver constatat |
| ells | van haver constatat |
Condicional
| jo | constataria |
| tu | constataries |
| ell | constataria |
| nos. | constataríem |
| vos. | constataríeu |
| ells | constatarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera constatat |
| tu | hauries; hagueres constatat |
| ell | hauria; haguera constatat |
| nos. | hauríem; haguérem constatat |
| vos. | hauríeu; haguéreu constatat |
| ells | haurien; hagueren constatat |
Subjuntiu
Present
| jo | constati |
| tu | constatis |
| ell | constati |
| nos. | constatem |
| vos. | constateu |
| ells | constatin |
Perfet
| jo | hagi constatat |
| tu | hagis constatat |
| ell | hagi constatat |
| nos. | hàgim constatat |
| vos. | hàgiu constatat |
| ells | hagin constatat |
Imperfet
| jo | constatés |
| tu | constatessis |
| ell | constatés |
| nos. | constatéssim |
| vos. | constatéssiu |
| ells | constatessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués constatat |
| tu | haguessis constatat |
| ell | hagués constatat |
| nos. | haguéssim constatat |
| vos. | haguéssiu constatat |
| ells | haguessin constatat |
Imperative
| tu | constata |
| ell | constati |
| nos. | constatem |
| vos. | constateu |
| ells | constatin |
Verbs conjugated like 'constatar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'constatar'
constar,
constipar,
consultar,
apostatar,
concagar,
concertar,
concitar,
concretar,
confitar,
confortar,
Translations
Etymology
Additional Information