Formes no personals
Infinitiu:
caragirar
Gerundi:
caragirant
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | caragiro |
| te'n | caragires |
| se'n | caragira |
| ens en | caragirem |
| us en | caragireu |
| se'n | caragiren |
Perfet
| me'n | he caragirat |
| te'n | has caragirat |
| se'n | ha caragirat |
| ens en | hem caragirat |
| us en | heu caragirat |
| se'n | han caragirat |
Imperfet
| me'n | caragirava |
| te'n | caragiraves |
| se'n | caragirava |
| ens en | caragiràvem |
| us en | caragiràveu |
| se'n | caragiraven |
Plusquamperfet
| me'n | havia caragirat |
| te'n | havies caragirat |
| se'n | havia caragirat |
| ens en | havíem caragirat |
| us en | havíeu caragirat |
| se'n | havien caragirat |
Futur simple
| me'n | caragiraré |
| te'n | caragiraràs |
| se'n | caragirarà |
| ens en | caragirarem |
| us en | caragirareu |
| se'n | caragiraran |
Futur perfet
| me'n | hauré caragirat |
| te'n | hauràs caragirat |
| se'n | haurà caragirat |
| ens en | haurem caragirat |
| us en | haureu caragirat |
| se'n | hauran caragirat |
Passat simple
| me'n | caragirí |
| te'n | caragirares |
| se'n | caragirà |
| ens en | caragiràrem |
| us en | caragiràreu |
| se'n | caragiraren |
Passat anterior
| me'n | haguí caragirat |
| te'n | hagueres caragirat |
| se'n | hagué caragirat |
| ens en | haguérem caragirat |
| us en | haguéreu caragirat |
| se'n | haguéren caragirat |
Passat perifràstic
| me'n | vaig caragirar |
| te'n | vas caragirar |
| se'n | va caragirar |
| ens en | vam caragirar |
| us en | vau caragirar |
| se'n | van caragirar |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver caragirat |
| te'n | vas haver caragirat |
| se'n | va haver caragirat |
| ens en | vam haver caragirat |
| us en | vau haver caragirat |
| se'n | van haver caragirat |
Condicional
| me'n | caragiraria |
| te'n | caragiraries |
| se'n | caragiraria |
| ens en | caragiraríem |
| us en | caragiraríeu |
| se'n | caragirarien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera caragirat |
| te'n | hauries; hagueres caragirat |
| se'n | hauria; haguera caragirat |
| ens en | hauríem; haguérem caragirat |
| us en | hauríeu; haguéreu caragirat |
| se'n | haurien; hagueren caragirat |
Subjuntiu
Present
| me'n | caragiri |
| te'n | caragiris |
| se'n | caragiri |
| ens en | caragirem |
| us en | caragireu |
| se'n | caragirin |
Perfet
| me'n | hagi caragirat |
| te'n | hagis caragirat |
| se'n | hagi caragirat |
| ens en | hàgim caragirat |
| us en | hàgiu caragirat |
| se'n | hagin caragirat |
Imperfet
| me'n | caragirés |
| te'n | caragiressis |
| se'n | caragirés |
| ens en | caragiréssim |
| us en | caragiréssiu |
| se'n | caragiressin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués caragirat |
| te'n | haguessis caragirat |
| se'n | hagués caragirat |
| ens en | haguéssim caragirat |
| us en | haguéssiu caragirat |
| se'n | haguessin caragirat |
Imperative
| te'n | caragira |
| se'n | caragiri |
| ens en | caragirem |
| us en | caragireu |
| se'n | caragirin |
Verbs conjugated like 'caragirar-se'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'caragirar-se'
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information