Formes no personals
Infinitiu:
anomenar
Gerundi:
anomenant
Participi:
anomenat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | anomeno |
| tu | anomenes |
| ell | anomena |
| nos. | anomenem |
| vos. | anomeneu |
| ells | anomenen |
Perfet
| jo | he anomenat |
| tu | has anomenat |
| ell | ha anomenat |
| nos. | hem anomenat |
| vos. | heu anomenat |
| ells | han anomenat |
Imperfet
| jo | anomenava |
| tu | anomenaves |
| ell | anomenava |
| nos. | anomenàvem |
| vos. | anomenàveu |
| ells | anomenaven |
Plusquamperfet
| jo | havia anomenat |
| tu | havies anomenat |
| ell | havia anomenat |
| nos. | havíem anomenat |
| vos. | havíeu anomenat |
| ells | havien anomenat |
Futur simple
| jo | anomenaré |
| tu | anomenaràs |
| ell | anomenarà |
| nos. | anomenarem |
| vos. | anomenareu |
| ells | anomenaran |
Futur perfet
| jo | hauré anomenat |
| tu | hauràs anomenat |
| ell | haurà anomenat |
| nos. | haurem anomenat |
| vos. | haureu anomenat |
| ells | hauran anomenat |
Passat simple
| jo | anomení |
| tu | anomenares |
| ell | anomenà |
| nos. | anomenàrem |
| vos. | anomenàreu |
| ells | anomenaren |
Passat anterior
| jo | haguí anomenat |
| tu | hagueres anomenat |
| ell | hagué anomenat |
| nos. | haguérem anomenat |
| vos. | haguéreu anomenat |
| ells | haguéren anomenat |
Passat perifràstic
| jo | vaig anomenar |
| tu | vas anomenar |
| ell | va anomenar |
| nos. | vam anomenar |
| vos. | vau anomenar |
| ells | van anomenar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver anomenat |
| tu | vas haver anomenat |
| ell | va haver anomenat |
| nos. | vam haver anomenat |
| vos. | vau haver anomenat |
| ells | van haver anomenat |
Condicional
| jo | anomenaria |
| tu | anomenaries |
| ell | anomenaria |
| nos. | anomenaríem |
| vos. | anomenaríeu |
| ells | anomenarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera anomenat |
| tu | hauries; hagueres anomenat |
| ell | hauria; haguera anomenat |
| nos. | hauríem; haguérem anomenat |
| vos. | hauríeu; haguéreu anomenat |
| ells | haurien; hagueren anomenat |
Subjuntiu
Present
| jo | anomeni |
| tu | anomenis |
| ell | anomeni |
| nos. | anomenem |
| vos. | anomeneu |
| ells | anomenin |
Perfet
| jo | hagi anomenat |
| tu | hagis anomenat |
| ell | hagi anomenat |
| nos. | hàgim anomenat |
| vos. | hàgiu anomenat |
| ells | hagin anomenat |
Imperfet
| jo | anomenés |
| tu | anomenessis |
| ell | anomenés |
| nos. | anomenéssim |
| vos. | anomenéssiu |
| ells | anomenessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués anomenat |
| tu | haguessis anomenat |
| ell | hagués anomenat |
| nos. | haguéssim anomenat |
| vos. | haguéssiu anomenat |
| ells | haguessin anomenat |
Imperative
| tu | anomena |
| ell | anomeni |
| nos. | anomenem |
| vos. | anomeneu |
| ells | anomenin |
Verbs conjugated like 'anomenar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'anomenar'
nomenar,
abominar,
alumenar,
nominar,
abonar,
acomodar,
adoperar,
adornar,
adotzenar,
afamegar,
Translations
Etymology
Additional Information
anomenar [←
nom]
v 1 tr Donar nom (a algú o a alguna cosa).
2 pron Dir-se, tenir tal nom.
3 tr Designar, esmentar (algú o alguna cosa), pel seu nom.
Anomenar algú en una conversa.