Formes no personals
Infinitiu:
alienar
Gerundi:
alienant
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | alieno |
| te'n | alienes |
| se'n | aliena |
| ens en | alienem |
| us en | alieneu |
| se'n | alienen |
Perfet
| me'n | he alienat |
| te'n | has alienat |
| se'n | ha alienat |
| ens en | hem alienat |
| us en | heu alienat |
| se'n | han alienat |
Imperfet
| me'n | alienava |
| te'n | alienaves |
| se'n | alienava |
| ens en | alienàvem |
| us en | alienàveu |
| se'n | alienaven |
Plusquamperfet
| me'n | havia alienat |
| te'n | havies alienat |
| se'n | havia alienat |
| ens en | havíem alienat |
| us en | havíeu alienat |
| se'n | havien alienat |
Futur simple
| me'n | alienaré |
| te'n | alienaràs |
| se'n | alienarà |
| ens en | alienarem |
| us en | alienareu |
| se'n | alienaran |
Futur perfet
| me'n | hauré alienat |
| te'n | hauràs alienat |
| se'n | haurà alienat |
| ens en | haurem alienat |
| us en | haureu alienat |
| se'n | hauran alienat |
Passat simple
| me'n | aliení |
| te'n | alienares |
| se'n | alienà |
| ens en | alienàrem |
| us en | alienàreu |
| se'n | alienaren |
Passat anterior
| me'n | haguí alienat |
| te'n | hagueres alienat |
| se'n | hagué alienat |
| ens en | haguérem alienat |
| us en | haguéreu alienat |
| se'n | haguéren alienat |
Passat perifràstic
| me'n | vaig alienar |
| te'n | vas alienar |
| se'n | va alienar |
| ens en | vam alienar |
| us en | vau alienar |
| se'n | van alienar |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver alienat |
| te'n | vas haver alienat |
| se'n | va haver alienat |
| ens en | vam haver alienat |
| us en | vau haver alienat |
| se'n | van haver alienat |
Condicional
| me'n | alienaria |
| te'n | alienaries |
| se'n | alienaria |
| ens en | alienaríem |
| us en | alienaríeu |
| se'n | alienarien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera alienat |
| te'n | hauries; hagueres alienat |
| se'n | hauria; haguera alienat |
| ens en | hauríem; haguérem alienat |
| us en | hauríeu; haguéreu alienat |
| se'n | haurien; hagueren alienat |
Subjuntiu
Present
| me'n | alieni |
| te'n | alienis |
| se'n | alieni |
| ens en | alienem |
| us en | alieneu |
| se'n | alienin |
Perfet
| me'n | hagi alienat |
| te'n | hagis alienat |
| se'n | hagi alienat |
| ens en | hàgim alienat |
| us en | hàgiu alienat |
| se'n | hagin alienat |
Imperfet
| me'n | alienés |
| te'n | alienessis |
| se'n | alienés |
| ens en | alienéssim |
| us en | alienéssiu |
| se'n | alienessin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués alienat |
| te'n | haguessis alienat |
| se'n | hagués alienat |
| ens en | haguéssim alienat |
| us en | haguéssiu alienat |
| se'n | haguessin alienat |
Imperative
| te'n | aliena |
| se'n | alieni |
| ens en | alienem |
| us en | alieneu |
| se'n | alienin |
Verbs conjugated like 'alienar-se'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'alienar-se'
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information
alienar [←l ll.
alienare, íd.]
v tr 1 Fer passar a altri la propietat, el domini (d'alguna cosa).
2 Fer perdre, allunyar de si (l'afecte, l'amistat, la benvolença, etc, d'algú).
3
Fer perdre el seny, la raó.
4 FILOS Causar o produir alienació.
a_li_e_nar.