Formes no personals
Infinitiu:
albirar
Gerundi:
albirant
Participi:
albirat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | albiro |
| tu | albires |
| ell | albira |
| nos. | albirem |
| vos. | albireu |
| ells | albiren |
Perfet
| jo | he albirat |
| tu | has albirat |
| ell | ha albirat |
| nos. | hem albirat |
| vos. | heu albirat |
| ells | han albirat |
Imperfet
| jo | albirava |
| tu | albiraves |
| ell | albirava |
| nos. | albiràvem |
| vos. | albiràveu |
| ells | albiraven |
Plusquamperfet
| jo | havia albirat |
| tu | havies albirat |
| ell | havia albirat |
| nos. | havíem albirat |
| vos. | havíeu albirat |
| ells | havien albirat |
Futur simple
| jo | albiraré |
| tu | albiraràs |
| ell | albirarà |
| nos. | albirarem |
| vos. | albirareu |
| ells | albiraran |
Futur perfet
| jo | hauré albirat |
| tu | hauràs albirat |
| ell | haurà albirat |
| nos. | haurem albirat |
| vos. | haureu albirat |
| ells | hauran albirat |
Passat simple
| jo | albirí |
| tu | albirares |
| ell | albirà |
| nos. | albiràrem |
| vos. | albiràreu |
| ells | albiraren |
Passat anterior
| jo | haguí albirat |
| tu | hagueres albirat |
| ell | hagué albirat |
| nos. | haguérem albirat |
| vos. | haguéreu albirat |
| ells | haguéren albirat |
Passat perifràstic
| jo | vaig albirar |
| tu | vas albirar |
| ell | va albirar |
| nos. | vam albirar |
| vos. | vau albirar |
| ells | van albirar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver albirat |
| tu | vas haver albirat |
| ell | va haver albirat |
| nos. | vam haver albirat |
| vos. | vau haver albirat |
| ells | van haver albirat |
Condicional
| jo | albiraria |
| tu | albiraries |
| ell | albiraria |
| nos. | albiraríem |
| vos. | albiraríeu |
| ells | albirarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera albirat |
| tu | hauries; hagueres albirat |
| ell | hauria; haguera albirat |
| nos. | hauríem; haguérem albirat |
| vos. | hauríeu; haguéreu albirat |
| ells | haurien; hagueren albirat |
Subjuntiu
Present
| jo | albiri |
| tu | albiris |
| ell | albiri |
| nos. | albirem |
| vos. | albireu |
| ells | albirin |
Perfet
| jo | hagi albirat |
| tu | hagis albirat |
| ell | hagi albirat |
| nos. | hàgim albirat |
| vos. | hàgiu albirat |
| ells | hagin albirat |
Imperfet
| jo | albirés |
| tu | albiressis |
| ell | albirés |
| nos. | albiréssim |
| vos. | albiréssiu |
| ells | albiressin |
Plusquamperfet
| jo | hagués albirat |
| tu | haguessis albirat |
| ell | hagués albirat |
| nos. | haguéssim albirat |
| vos. | haguéssiu albirat |
| ells | haguessin albirat |
Imperative
| tu | albira |
| ell | albiri |
| nos. | albirem |
| vos. | albireu |
| ells | albirin |
Verbs conjugated like 'albirar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'albirar'
admirar,
albardar,
albergar,
alçurar,
alegrar,
aliar,
allarar,
allerar,
alligar,
allisar,
Translations
Etymology
Additional Information
albirar [s. XIII; del ll.
arbitrare 'judicar' i també 'examinar, veure sense ser vist', der. de
arbiter, -tri 'testimoni ocular']
v tr 1 Formar judici (sobre una cosa), imaginar com és, com pot
executar-se, etc.
2 Veure de lluny (alguna cosa) sense distingir-la bé.