Formes no personals
Infinitiu:
afilar
Gerundi:
afilant
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | afilo |
| te'n | afiles |
| se'n | afila |
| ens en | afilem |
| us en | afileu |
| se'n | afilen |
Perfet
| me'n | he afilat |
| te'n | has afilat |
| se'n | ha afilat |
| ens en | hem afilat |
| us en | heu afilat |
| se'n | han afilat |
Imperfet
| me'n | afilava |
| te'n | afilaves |
| se'n | afilava |
| ens en | afilàvem |
| us en | afilàveu |
| se'n | afilaven |
Plusquamperfet
| me'n | havia afilat |
| te'n | havies afilat |
| se'n | havia afilat |
| ens en | havíem afilat |
| us en | havíeu afilat |
| se'n | havien afilat |
Futur simple
| me'n | afilaré |
| te'n | afilaràs |
| se'n | afilarà |
| ens en | afilarem |
| us en | afilareu |
| se'n | afilaran |
Futur perfet
| me'n | hauré afilat |
| te'n | hauràs afilat |
| se'n | haurà afilat |
| ens en | haurem afilat |
| us en | haureu afilat |
| se'n | hauran afilat |
Passat simple
| me'n | afilí |
| te'n | afilares |
| se'n | afilà |
| ens en | afilàrem |
| us en | afilàreu |
| se'n | afilaren |
Passat anterior
| me'n | haguí afilat |
| te'n | hagueres afilat |
| se'n | hagué afilat |
| ens en | haguérem afilat |
| us en | haguéreu afilat |
| se'n | haguéren afilat |
Passat perifràstic
| me'n | vaig afilar |
| te'n | vas afilar |
| se'n | va afilar |
| ens en | vam afilar |
| us en | vau afilar |
| se'n | van afilar |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver afilat |
| te'n | vas haver afilat |
| se'n | va haver afilat |
| ens en | vam haver afilat |
| us en | vau haver afilat |
| se'n | van haver afilat |
Condicional
| me'n | afilaria |
| te'n | afilaries |
| se'n | afilaria |
| ens en | afilaríem |
| us en | afilaríeu |
| se'n | afilarien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera afilat |
| te'n | hauries; hagueres afilat |
| se'n | hauria; haguera afilat |
| ens en | hauríem; haguérem afilat |
| us en | hauríeu; haguéreu afilat |
| se'n | haurien; hagueren afilat |
Subjuntiu
Present
| me'n | afili |
| te'n | afilis |
| se'n | afili |
| ens en | afilem |
| us en | afileu |
| se'n | afilin |
Perfet
| me'n | hagi afilat |
| te'n | hagis afilat |
| se'n | hagi afilat |
| ens en | hàgim afilat |
| us en | hàgiu afilat |
| se'n | hagin afilat |
Imperfet
| me'n | afilés |
| te'n | afilessis |
| se'n | afilés |
| ens en | afiléssim |
| us en | afiléssiu |
| se'n | afilessin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués afilat |
| te'n | haguessis afilat |
| se'n | hagués afilat |
| ens en | haguéssim afilat |
| us en | haguéssiu afilat |
| se'n | haguessin afilat |
Imperative
| te'n | afila |
| se'n | afili |
| ens en | afilem |
| us en | afileu |
| se'n | afilin |
Verbs conjugated like 'afilar-se'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'afilar-se'
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information
afilar [s. XIV; de
fil]
v 1 tr Esmolar.
2 pron 1 Aprimar-se, amagrir-se fins a l'extrem (especialment la cara, el nas i els dits).
2 AGR Allargar-se anormalment les
tiges i les fulles d'una planta creixent dèbils i primes, sense clorofil·la.