Formes no personals
Infinitiu:
acostumar
Gerundi:
acostumant
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | acostumo |
| te'n | acostumes |
| se'n | acostuma |
| ens en | acostumem |
| us en | acostumeu |
| se'n | acostumen |
Perfet
| me'n | he acostumat |
| te'n | has acostumat |
| se'n | ha acostumat |
| ens en | hem acostumat |
| us en | heu acostumat |
| se'n | han acostumat |
Imperfet
| me'n | acostumava |
| te'n | acostumaves |
| se'n | acostumava |
| ens en | acostumàvem |
| us en | acostumàveu |
| se'n | acostumaven |
Plusquamperfet
| me'n | havia acostumat |
| te'n | havies acostumat |
| se'n | havia acostumat |
| ens en | havíem acostumat |
| us en | havíeu acostumat |
| se'n | havien acostumat |
Futur simple
| me'n | acostumaré |
| te'n | acostumaràs |
| se'n | acostumarà |
| ens en | acostumarem |
| us en | acostumareu |
| se'n | acostumaran |
Futur perfet
| me'n | hauré acostumat |
| te'n | hauràs acostumat |
| se'n | haurà acostumat |
| ens en | haurem acostumat |
| us en | haureu acostumat |
| se'n | hauran acostumat |
Passat simple
| me'n | acostumí |
| te'n | acostumares |
| se'n | acostumà |
| ens en | acostumàrem |
| us en | acostumàreu |
| se'n | acostumaren |
Passat anterior
| me'n | haguí acostumat |
| te'n | hagueres acostumat |
| se'n | hagué acostumat |
| ens en | haguérem acostumat |
| us en | haguéreu acostumat |
| se'n | haguéren acostumat |
Passat perifràstic
| me'n | vaig acostumar |
| te'n | vas acostumar |
| se'n | va acostumar |
| ens en | vam acostumar |
| us en | vau acostumar |
| se'n | van acostumar |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver acostumat |
| te'n | vas haver acostumat |
| se'n | va haver acostumat |
| ens en | vam haver acostumat |
| us en | vau haver acostumat |
| se'n | van haver acostumat |
Condicional
| me'n | acostumaria |
| te'n | acostumaries |
| se'n | acostumaria |
| ens en | acostumaríem |
| us en | acostumaríeu |
| se'n | acostumarien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera acostumat |
| te'n | hauries; hagueres acostumat |
| se'n | hauria; haguera acostumat |
| ens en | hauríem; haguérem acostumat |
| us en | hauríeu; haguéreu acostumat |
| se'n | haurien; hagueren acostumat |
Subjuntiu
Present
| me'n | acostumi |
| te'n | acostumis |
| se'n | acostumi |
| ens en | acostumem |
| us en | acostumeu |
| se'n | acostumin |
Perfet
| me'n | hagi acostumat |
| te'n | hagis acostumat |
| se'n | hagi acostumat |
| ens en | hàgim acostumat |
| us en | hàgiu acostumat |
| se'n | hagin acostumat |
Imperfet
| me'n | acostumés |
| te'n | acostumessis |
| se'n | acostumés |
| ens en | acostuméssim |
| us en | acostuméssiu |
| se'n | acostumessin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués acostumat |
| te'n | haguessis acostumat |
| se'n | hagués acostumat |
| ens en | haguéssim acostumat |
| us en | haguéssiu acostumat |
| se'n | haguessin acostumat |
Imperative
| te'n | acostuma |
| se'n | acostumi |
| ens en | acostumem |
| us en | acostumeu |
| se'n | acostumin |
Verbs conjugated like 'acostumar-se'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'acostumar-se'
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information
acostumar [s. XIII; de
costum]
v 1 1 tr Fer prendre un costum, una habitud. Acostumar els estudiants a estudiar.
2 pron Prendre un costum, una habitud. Acostumar-se a
estudiar.
2 intr Tenir un costum. Acostumen a venir, de venir, cap al tard.