Formes no personals
Infinitiu:
abillar
Gerundi:
abillant
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | abillo |
| te'n | abilles |
| se'n | abilla |
| ens en | abillem |
| us en | abilleu |
| se'n | abillen |
Perfet
| me'n | he abillat |
| te'n | has abillat |
| se'n | ha abillat |
| ens en | hem abillat |
| us en | heu abillat |
| se'n | han abillat |
Imperfet
| me'n | abillava |
| te'n | abillaves |
| se'n | abillava |
| ens en | abillàvem |
| us en | abillàveu |
| se'n | abillaven |
Plusquamperfet
| me'n | havia abillat |
| te'n | havies abillat |
| se'n | havia abillat |
| ens en | havíem abillat |
| us en | havíeu abillat |
| se'n | havien abillat |
Futur simple
| me'n | abillaré |
| te'n | abillaràs |
| se'n | abillarà |
| ens en | abillarem |
| us en | abillareu |
| se'n | abillaran |
Futur perfet
| me'n | hauré abillat |
| te'n | hauràs abillat |
| se'n | haurà abillat |
| ens en | haurem abillat |
| us en | haureu abillat |
| se'n | hauran abillat |
Passat simple
| me'n | abillí |
| te'n | abillares |
| se'n | abillà |
| ens en | abillàrem |
| us en | abillàreu |
| se'n | abillaren |
Passat anterior
| me'n | haguí abillat |
| te'n | hagueres abillat |
| se'n | hagué abillat |
| ens en | haguérem abillat |
| us en | haguéreu abillat |
| se'n | haguéren abillat |
Passat perifràstic
| me'n | vaig abillar |
| te'n | vas abillar |
| se'n | va abillar |
| ens en | vam abillar |
| us en | vau abillar |
| se'n | van abillar |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver abillat |
| te'n | vas haver abillat |
| se'n | va haver abillat |
| ens en | vam haver abillat |
| us en | vau haver abillat |
| se'n | van haver abillat |
Condicional
| me'n | abillaria |
| te'n | abillaries |
| se'n | abillaria |
| ens en | abillaríem |
| us en | abillaríeu |
| se'n | abillarien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera abillat |
| te'n | hauries; hagueres abillat |
| se'n | hauria; haguera abillat |
| ens en | hauríem; haguérem abillat |
| us en | hauríeu; haguéreu abillat |
| se'n | haurien; hagueren abillat |
Subjuntiu
Present
| me'n | abilli |
| te'n | abillis |
| se'n | abilli |
| ens en | abillem |
| us en | abilleu |
| se'n | abillin |
Perfet
| me'n | hagi abillat |
| te'n | hagis abillat |
| se'n | hagi abillat |
| ens en | hàgim abillat |
| us en | hàgiu abillat |
| se'n | hagin abillat |
Imperfet
| me'n | abillés |
| te'n | abillessis |
| se'n | abillés |
| ens en | abilléssim |
| us en | abilléssiu |
| se'n | abillessin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués abillat |
| te'n | haguessis abillat |
| se'n | hagués abillat |
| ens en | haguéssim abillat |
| us en | haguéssiu abillat |
| se'n | haguessin abillat |
Imperative
| te'n | abilla |
| se'n | abilli |
| ens en | abillem |
| us en | abilleu |
| se'n | abillin |
Verbs conjugated like 'abillar-se'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'abillar-se'
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information
abillar [s. XV; del fr. ant.
abillier, avui
habiller 'vestir', probablement d'origen cèltic]
v tr 1 Preparar, aprestar. Abillar un banquet.
2 Guarnir d'ornaments, especialment
adornar (algú) amb vestits luxosos i altres ornaments.
3 abillar-la vulg Disposar de diners.