Formes no personals
Infinitiu:
sospitar
Gerundi:
sospitant
Participi:
sospitat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | sospito |
| tu | sospites |
| ell | sospita |
| nos. | sospitem |
| vos. | sospiteu |
| ells | sospiten |
Perfet
| jo | he sospitat |
| tu | has sospitat |
| ell | ha sospitat |
| nos. | hem sospitat |
| vos. | heu sospitat |
| ells | han sospitat |
Imperfet
| jo | sospitava |
| tu | sospitaves |
| ell | sospitava |
| nos. | sospitàvem |
| vos. | sospitàveu |
| ells | sospitaven |
Plusquamperfet
| jo | havia sospitat |
| tu | havies sospitat |
| ell | havia sospitat |
| nos. | havíem sospitat |
| vos. | havíeu sospitat |
| ells | havien sospitat |
Futur simple
| jo | sospitaré |
| tu | sospitaràs |
| ell | sospitarà |
| nos. | sospitarem |
| vos. | sospitareu |
| ells | sospitaran |
Futur perfet
| jo | hauré sospitat |
| tu | hauràs sospitat |
| ell | haurà sospitat |
| nos. | haurem sospitat |
| vos. | haureu sospitat |
| ells | hauran sospitat |
Passat simple
| jo | sospití |
| tu | sospitares |
| ell | sospità |
| nos. | sospitàrem |
| vos. | sospitàreu |
| ells | sospitaren |
Passat anterior
| jo | haguí sospitat |
| tu | hagueres sospitat |
| ell | hagué sospitat |
| nos. | haguérem sospitat |
| vos. | haguéreu sospitat |
| ells | haguéren sospitat |
Passat perifràstic
| jo | vaig sospitar |
| tu | vas sospitar |
| ell | va sospitar |
| nos. | vam sospitar |
| vos. | vau sospitar |
| ells | van sospitar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver sospitat |
| tu | vas haver sospitat |
| ell | va haver sospitat |
| nos. | vam haver sospitat |
| vos. | vau haver sospitat |
| ells | van haver sospitat |
Condicional
| jo | sospitaria |
| tu | sospitaries |
| ell | sospitaria |
| nos. | sospitaríem |
| vos. | sospitaríeu |
| ells | sospitarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera sospitat |
| tu | hauries; hagueres sospitat |
| ell | hauria; haguera sospitat |
| nos. | hauríem; haguérem sospitat |
| vos. | hauríeu; haguéreu sospitat |
| ells | haurien; hagueren sospitat |
Subjuntiu
Present
| jo | sospiti |
| tu | sospitis |
| ell | sospiti |
| nos. | sospitem |
| vos. | sospiteu |
| ells | sospitin |
Perfet
| jo | hagi sospitat |
| tu | hagis sospitat |
| ell | hagi sospitat |
| nos. | hàgim sospitat |
| vos. | hàgiu sospitat |
| ells | hagin sospitat |
Imperfet
| jo | sospités |
| tu | sospitessis |
| ell | sospités |
| nos. | sospitéssim |
| vos. | sospitéssiu |
| ells | sospitessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués sospitat |
| tu | haguessis sospitat |
| ell | hagués sospitat |
| nos. | haguéssim sospitat |
| vos. | haguéssiu sospitat |
| ells | haguessin sospitat |
Imperative
| tu | sospita |
| ell | sospiti |
| nos. | sospitem |
| vos. | sospiteu |
| ells | sospitin |
Verbs conjugated like 'sospitar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'sospitar'
sospirar,
despitar,
sospesar,
suscitar,
aspiar,
aspirar,
cogitar,
compilar,
compixar,
comptar,
Translations
suspect, imagine or suppose to be true, without proof
suspect, distrust, have doubts about
suspect, believe to be guilty
Etymology
Additional Information