Formes no personals
Infinitiu:
destintar
Gerundi:
destintant
Participi:
destintat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | destinto |
| tu | destintes |
| ell | destinta |
| nos. | destintem |
| vos. | destinteu |
| ells | destinten |
Perfet
| jo | he destintat |
| tu | has destintat |
| ell | ha destintat |
| nos. | hem destintat |
| vos. | heu destintat |
| ells | han destintat |
Imperfet
| jo | destintava |
| tu | destintaves |
| ell | destintava |
| nos. | destintàvem |
| vos. | destintàveu |
| ells | destintaven |
Plusquamperfet
| jo | havia destintat |
| tu | havies destintat |
| ell | havia destintat |
| nos. | havíem destintat |
| vos. | havíeu destintat |
| ells | havien destintat |
Futur simple
| jo | destintaré |
| tu | destintaràs |
| ell | destintarà |
| nos. | destintarem |
| vos. | destintareu |
| ells | destintaran |
Futur perfet
| jo | hauré destintat |
| tu | hauràs destintat |
| ell | haurà destintat |
| nos. | haurem destintat |
| vos. | haureu destintat |
| ells | hauran destintat |
Passat simple
| jo | destintí |
| tu | destintares |
| ell | destintà |
| nos. | destintàrem |
| vos. | destintàreu |
| ells | destintaren |
Passat anterior
| jo | haguí destintat |
| tu | hagueres destintat |
| ell | hagué destintat |
| nos. | haguérem destintat |
| vos. | haguéreu destintat |
| ells | haguéren destintat |
Passat perifràstic
| jo | vaig destintar |
| tu | vas destintar |
| ell | va destintar |
| nos. | vam destintar |
| vos. | vau destintar |
| ells | van destintar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver destintat |
| tu | vas haver destintat |
| ell | va haver destintat |
| nos. | vam haver destintat |
| vos. | vau haver destintat |
| ells | van haver destintat |
Condicional
| jo | destintaria |
| tu | destintaries |
| ell | destintaria |
| nos. | destintaríem |
| vos. | destintaríeu |
| ells | destintarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera destintat |
| tu | hauries; hagueres destintat |
| ell | hauria; haguera destintat |
| nos. | hauríem; haguérem destintat |
| vos. | hauríeu; haguéreu destintat |
| ells | haurien; hagueren destintat |
Subjuntiu
Present
| jo | destinti |
| tu | destintis |
| ell | destinti |
| nos. | destintem |
| vos. | destinteu |
| ells | destintin |
Perfet
| jo | hagi destintat |
| tu | hagis destintat |
| ell | hagi destintat |
| nos. | hàgim destintat |
| vos. | hàgiu destintat |
| ells | hagin destintat |
Imperfet
| jo | destintés |
| tu | destintessis |
| ell | destintés |
| nos. | destintéssim |
| vos. | destintéssiu |
| ells | destintessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués destintat |
| tu | haguessis destintat |
| ell | hagués destintat |
| nos. | haguéssim destintat |
| vos. | haguéssiu destintat |
| ells | haguessin destintat |
Imperative
| tu | destinta |
| ell | destinti |
| nos. | destintem |
| vos. | destinteu |
| ells | destintin |
Verbs conjugated like 'destintar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'destintar'
despintar,
destinar,
descintrar,
despistar,
despitar,
despuntar,
entintar,
retintar,
bescantar,
bestiejar,
Translations
Etymology
Additional Information