Formes no personals
Infinitiu:
atrevir
Gerundi:
atrevint
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | atreveixo |
| te'n | atreveixes |
| se'n | atreveix |
| ens en | atrevim |
| us en | atreviu |
| se'n | atreveixen |
Perfet
| me'n | he atrevit |
| te'n | has atrevit |
| se'n | ha atrevit |
| ens en | hem atrevit |
| us en | heu atrevit |
| se'n | han atrevit |
Imperfet
| me'n | atrevia |
| te'n | atrevies |
| se'n | atrevia |
| ens en | atrevíem |
| us en | atrevíeu |
| se'n | atrevien |
Plusquamperfet
| me'n | havia atrevit |
| te'n | havies atrevit |
| se'n | havia atrevit |
| ens en | havíem atrevit |
| us en | havíeu atrevit |
| se'n | havien atrevit |
Futur simple
| me'n | atreviré |
| te'n | atreviràs |
| se'n | atrevirà |
| ens en | atrevirem |
| us en | atrevireu |
| se'n | atreviran |
Futur perfet
| me'n | hauré atrevit |
| te'n | hauràs atrevit |
| se'n | haurà atrevit |
| ens en | haurem atrevit |
| us en | haureu atrevit |
| se'n | hauran atrevit |
Passat simple
| me'n | atreví |
| te'n | atrevires |
| se'n | atreví |
| ens en | atrevírem |
| us en | atrevíreu |
| se'n | atrevíren |
Passat anterior
| me'n | haguí atrevit |
| te'n | hagueres atrevit |
| se'n | hagué atrevit |
| ens en | haguérem atrevit |
| us en | haguéreu atrevit |
| se'n | haguéren atrevit |
Passat perifràstic
| me'n | vaig atrevir |
| te'n | vas atrevir |
| se'n | va atrevir |
| ens en | vam atrevir |
| us en | vau atrevir |
| se'n | van atrevir |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver atrevit |
| te'n | vas haver atrevit |
| se'n | va haver atrevit |
| ens en | vam haver atrevit |
| us en | vau haver atrevit |
| se'n | van haver atrevit |
Condicional
| me'n | atreviria |
| te'n | atreviries |
| se'n | atreviria |
| ens en | atreviríem |
| us en | atreviríeu |
| se'n | atrevirien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera atrevit |
| te'n | hauries; hagueres atrevit |
| se'n | hauria; haguera atrevit |
| ens en | hauríem; haguérem atrevit |
| us en | hauríeu; haguéreu atrevit |
| se'n | haurien; hagueren atrevit |
Subjuntiu
Present
| me'n | atreveixi |
| te'n | atreveixis |
| se'n | atreveixi |
| ens en | atrevim |
| us en | atreviu |
| se'n | atreveixin |
Perfet
| me'n | hagi atrevit |
| te'n | hagis atrevit |
| se'n | hagi atrevit |
| ens en | hàgim atrevit |
| us en | hàgiu atrevit |
| se'n | hagin atrevit |
Imperfet
| me'n | atrevís |
| te'n | atrevissis |
| se'n | atrevís |
| ens en | atrevíssim |
| us en | atrevíssiu |
| se'n | atrevissin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués atrevit |
| te'n | haguessis atrevit |
| se'n | hagués atrevit |
| ens en | haguéssim atrevit |
| us en | haguéssiu atrevit |
| se'n | haguessin atrevit |
Imperative
| te'n | atreveix |
| se'n | atreveixi |
| ens en | atrevim |
| us en | atreviu |
| se'n | atreveixin |
Verbs conjugated like 'atrevir-se'
abaltir-se,
abaratir,
abellir,
ablanir,
abolir,
abonir,
abscindir,
absorbir,
abstergir,
accedir,
aclarir,
acollonir,
acolorir,
acovardir,
adherir,
adolorir,
adquirir,
adsorbir,
advertir,
afavorir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'atrevir-se'
atenir-se,
aglevar-se,
arrasir-se,
arrodir-se,
arrupir-se,
estremir-se,
abaltir-se,
ablenar-se,
abrinar-se,
abromar-se,
Translations
dare, to have courage
Etymology
Additional Information
atrevir-se [s. XIII; del ll.
tribuere sibi 'atribuir-se (la capacitat de fer alguna cosa)]
v pron 1 Gosar, arriscar-se.
2 Determinar-se a una acció perillosa, irreverent, insolent.