Formes no personals
Infinitiu:
assonar
Gerundi:
assonant
Participi:
assonat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | assono |
| tu | assones |
| ell | assona |
| nos. | assonem |
| vos. | assoneu |
| ells | assonen |
Perfet
| jo | he assonat |
| tu | has assonat |
| ell | ha assonat |
| nos. | hem assonat |
| vos. | heu assonat |
| ells | han assonat |
Imperfet
| jo | assonava |
| tu | assonaves |
| ell | assonava |
| nos. | assonàvem |
| vos. | assonàveu |
| ells | assonaven |
Plusquamperfet
| jo | havia assonat |
| tu | havies assonat |
| ell | havia assonat |
| nos. | havíem assonat |
| vos. | havíeu assonat |
| ells | havien assonat |
Futur simple
| jo | assonaré |
| tu | assonaràs |
| ell | assonarà |
| nos. | assonarem |
| vos. | assonareu |
| ells | assonaran |
Futur perfet
| jo | hauré assonat |
| tu | hauràs assonat |
| ell | haurà assonat |
| nos. | haurem assonat |
| vos. | haureu assonat |
| ells | hauran assonat |
Passat simple
| jo | assoní |
| tu | assonares |
| ell | assonà |
| nos. | assonàrem |
| vos. | assonàreu |
| ells | assonaren |
Passat anterior
| jo | haguí assonat |
| tu | hagueres assonat |
| ell | hagué assonat |
| nos. | haguérem assonat |
| vos. | haguéreu assonat |
| ells | haguéren assonat |
Passat perifràstic
| jo | vaig assonar |
| tu | vas assonar |
| ell | va assonar |
| nos. | vam assonar |
| vos. | vau assonar |
| ells | van assonar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver assonat |
| tu | vas haver assonat |
| ell | va haver assonat |
| nos. | vam haver assonat |
| vos. | vau haver assonat |
| ells | van haver assonat |
Condicional
| jo | assonaria |
| tu | assonaries |
| ell | assonaria |
| nos. | assonaríem |
| vos. | assonaríeu |
| ells | assonarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera assonat |
| tu | hauries; hagueres assonat |
| ell | hauria; haguera assonat |
| nos. | hauríem; haguérem assonat |
| vos. | hauríeu; haguéreu assonat |
| ells | haurien; hagueren assonat |
Subjuntiu
Present
| jo | assoni |
| tu | assonis |
| ell | assoni |
| nos. | assonem |
| vos. | assoneu |
| ells | assonin |
Perfet
| jo | hagi assonat |
| tu | hagis assonat |
| ell | hagi assonat |
| nos. | hàgim assonat |
| vos. | hàgiu assonat |
| ells | hagin assonat |
Imperfet
| jo | assonés |
| tu | assonessis |
| ell | assonés |
| nos. | assonéssim |
| vos. | assonéssiu |
| ells | assonessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués assonat |
| tu | haguessis assonat |
| ell | hagués assonat |
| nos. | haguéssim assonat |
| vos. | haguéssiu assonat |
| ells | haguessin assonat |
Imperative
| tu | assona |
| ell | assoni |
| nos. | assonem |
| vos. | assoneu |
| ells | assonin |
Verbs conjugated like 'assonar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'assonar'
assaonar,
assocar,
assolar,
assotar,
abessonar,
abonar,
afonar,
arponar,
assagar,
assaïnar,
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information
assonar [←l ll.
assonare 'respondre l'eco']
v intr Presentar una assonància.