Formes no personals
Infinitiu:
assolellar
Gerundi:
assolellant
Participi:
assolellat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | assolello |
| tu | assolelles |
| ell | assolella |
| nos. | assolellem |
| vos. | assolelleu |
| ells | assolellen |
Perfet
| jo | he assolellat |
| tu | has assolellat |
| ell | ha assolellat |
| nos. | hem assolellat |
| vos. | heu assolellat |
| ells | han assolellat |
Imperfet
| jo | assolellava |
| tu | assolellaves |
| ell | assolellava |
| nos. | assolellàvem |
| vos. | assolellàveu |
| ells | assolellaven |
Plusquamperfet
| jo | havia assolellat |
| tu | havies assolellat |
| ell | havia assolellat |
| nos. | havíem assolellat |
| vos. | havíeu assolellat |
| ells | havien assolellat |
Futur simple
| jo | assolellaré |
| tu | assolellaràs |
| ell | assolellarà |
| nos. | assolellarem |
| vos. | assolellareu |
| ells | assolellaran |
Futur perfet
| jo | hauré assolellat |
| tu | hauràs assolellat |
| ell | haurà assolellat |
| nos. | haurem assolellat |
| vos. | haureu assolellat |
| ells | hauran assolellat |
Passat simple
| jo | assolellí |
| tu | assolellares |
| ell | assolellà |
| nos. | assolellàrem |
| vos. | assolellàreu |
| ells | assolellaren |
Passat anterior
| jo | haguí assolellat |
| tu | hagueres assolellat |
| ell | hagué assolellat |
| nos. | haguérem assolellat |
| vos. | haguéreu assolellat |
| ells | haguéren assolellat |
Passat perifràstic
| jo | vaig assolellar |
| tu | vas assolellar |
| ell | va assolellar |
| nos. | vam assolellar |
| vos. | vau assolellar |
| ells | van assolellar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver assolellat |
| tu | vas haver assolellat |
| ell | va haver assolellat |
| nos. | vam haver assolellat |
| vos. | vau haver assolellat |
| ells | van haver assolellat |
Condicional
| jo | assolellaria |
| tu | assolellaries |
| ell | assolellaria |
| nos. | assolellaríem |
| vos. | assolellaríeu |
| ells | assolellarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera assolellat |
| tu | hauries; hagueres assolellat |
| ell | hauria; haguera assolellat |
| nos. | hauríem; haguérem assolellat |
| vos. | hauríeu; haguéreu assolellat |
| ells | haurien; hagueren assolellat |
Subjuntiu
Present
| jo | assolelli |
| tu | assolellis |
| ell | assolelli |
| nos. | assolellem |
| vos. | assolelleu |
| ells | assolellin |
Perfet
| jo | hagi assolellat |
| tu | hagis assolellat |
| ell | hagi assolellat |
| nos. | hàgim assolellat |
| vos. | hàgiu assolellat |
| ells | hagin assolellat |
Imperfet
| jo | assolellés |
| tu | assolellessis |
| ell | assolellés |
| nos. | assolelléssim |
| vos. | assolelléssiu |
| ells | assolellessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués assolellat |
| tu | haguessis assolellat |
| ell | hagués assolellat |
| nos. | haguéssim assolellat |
| vos. | haguéssiu assolellat |
| ells | haguessin assolellat |
Imperative
| tu | assolella |
| ell | assolelli |
| nos. | assolellem |
| vos. | assolelleu |
| ells | assolellin |
Verbs conjugated like 'assolellar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'assolellar'
abocellar,
acoltellar,
apomellar,
assadollar,
assolar,
assoldar,
atropellar,
desorellar,
esvorellar,
acastellar,
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information
assolellar [1507; de
solell]
v 1 tr Exposar (alguna cosa) als raigs del sol.
2 pron Els ciclistes avui s'han ben assolellat.