Formes no personals
Infinitiu:
arrestar
Gerundi:
arrestant
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | arresto |
| te'n | arrestes |
| se'n | arresta |
| ens en | arrestem |
| us en | arresteu |
| se'n | arresten |
Perfet
| me'n | he arrestat |
| te'n | has arrestat |
| se'n | ha arrestat |
| ens en | hem arrestat |
| us en | heu arrestat |
| se'n | han arrestat |
Imperfet
| me'n | arrestava |
| te'n | arrestaves |
| se'n | arrestava |
| ens en | arrestàvem |
| us en | arrestàveu |
| se'n | arrestaven |
Plusquamperfet
| me'n | havia arrestat |
| te'n | havies arrestat |
| se'n | havia arrestat |
| ens en | havíem arrestat |
| us en | havíeu arrestat |
| se'n | havien arrestat |
Futur simple
| me'n | arrestaré |
| te'n | arrestaràs |
| se'n | arrestarà |
| ens en | arrestarem |
| us en | arrestareu |
| se'n | arrestaran |
Futur perfet
| me'n | hauré arrestat |
| te'n | hauràs arrestat |
| se'n | haurà arrestat |
| ens en | haurem arrestat |
| us en | haureu arrestat |
| se'n | hauran arrestat |
Passat simple
| me'n | arrestí |
| te'n | arrestares |
| se'n | arrestà |
| ens en | arrestàrem |
| us en | arrestàreu |
| se'n | arrestaren |
Passat anterior
| me'n | haguí arrestat |
| te'n | hagueres arrestat |
| se'n | hagué arrestat |
| ens en | haguérem arrestat |
| us en | haguéreu arrestat |
| se'n | haguéren arrestat |
Passat perifràstic
| me'n | vaig arrestar |
| te'n | vas arrestar |
| se'n | va arrestar |
| ens en | vam arrestar |
| us en | vau arrestar |
| se'n | van arrestar |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver arrestat |
| te'n | vas haver arrestat |
| se'n | va haver arrestat |
| ens en | vam haver arrestat |
| us en | vau haver arrestat |
| se'n | van haver arrestat |
Condicional
| me'n | arrestaria |
| te'n | arrestaries |
| se'n | arrestaria |
| ens en | arrestaríem |
| us en | arrestaríeu |
| se'n | arrestarien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera arrestat |
| te'n | hauries; hagueres arrestat |
| se'n | hauria; haguera arrestat |
| ens en | hauríem; haguérem arrestat |
| us en | hauríeu; haguéreu arrestat |
| se'n | haurien; hagueren arrestat |
Subjuntiu
Present
| me'n | arresti |
| te'n | arrestis |
| se'n | arresti |
| ens en | arrestem |
| us en | arresteu |
| se'n | arrestin |
Perfet
| me'n | hagi arrestat |
| te'n | hagis arrestat |
| se'n | hagi arrestat |
| ens en | hàgim arrestat |
| us en | hàgiu arrestat |
| se'n | hagin arrestat |
Imperfet
| me'n | arrestés |
| te'n | arrestessis |
| se'n | arrestés |
| ens en | arrestéssim |
| us en | arrestéssiu |
| se'n | arrestessin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués arrestat |
| te'n | haguessis arrestat |
| se'n | hagués arrestat |
| ens en | haguéssim arrestat |
| us en | haguéssiu arrestat |
| se'n | haguessin arrestat |
Imperative
| te'n | arresta |
| se'n | arresti |
| ens en | arrestem |
| us en | arresteu |
| se'n | arrestin |
Verbs conjugated like 'arrestar-se'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'arrestar-se'
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information
arrestar [1696; de
restar]
v 1 tr Fer pres (algú, especialment un militar).
2 pron ant Aturar-se.