Formes no personals
Infinitiu:
apuntalar
Gerundi:
apuntalant
Participi:
apuntalat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | apuntalo |
| tu | apuntales |
| ell | apuntala |
| nos. | apuntalem |
| vos. | apuntaleu |
| ells | apuntalen |
Perfet
| jo | he apuntalat |
| tu | has apuntalat |
| ell | ha apuntalat |
| nos. | hem apuntalat |
| vos. | heu apuntalat |
| ells | han apuntalat |
Imperfet
| jo | apuntalava |
| tu | apuntalaves |
| ell | apuntalava |
| nos. | apuntalàvem |
| vos. | apuntalàveu |
| ells | apuntalaven |
Plusquamperfet
| jo | havia apuntalat |
| tu | havies apuntalat |
| ell | havia apuntalat |
| nos. | havíem apuntalat |
| vos. | havíeu apuntalat |
| ells | havien apuntalat |
Futur simple
| jo | apuntalaré |
| tu | apuntalaràs |
| ell | apuntalarà |
| nos. | apuntalarem |
| vos. | apuntalareu |
| ells | apuntalaran |
Futur perfet
| jo | hauré apuntalat |
| tu | hauràs apuntalat |
| ell | haurà apuntalat |
| nos. | haurem apuntalat |
| vos. | haureu apuntalat |
| ells | hauran apuntalat |
Passat simple
| jo | apuntalí |
| tu | apuntalares |
| ell | apuntalà |
| nos. | apuntalàrem |
| vos. | apuntalàreu |
| ells | apuntalaren |
Passat anterior
| jo | haguí apuntalat |
| tu | hagueres apuntalat |
| ell | hagué apuntalat |
| nos. | haguérem apuntalat |
| vos. | haguéreu apuntalat |
| ells | haguéren apuntalat |
Passat perifràstic
| jo | vaig apuntalar |
| tu | vas apuntalar |
| ell | va apuntalar |
| nos. | vam apuntalar |
| vos. | vau apuntalar |
| ells | van apuntalar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver apuntalat |
| tu | vas haver apuntalat |
| ell | va haver apuntalat |
| nos. | vam haver apuntalat |
| vos. | vau haver apuntalat |
| ells | van haver apuntalat |
Condicional
| jo | apuntalaria |
| tu | apuntalaries |
| ell | apuntalaria |
| nos. | apuntalaríem |
| vos. | apuntalaríeu |
| ells | apuntalarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera apuntalat |
| tu | hauries; hagueres apuntalat |
| ell | hauria; haguera apuntalat |
| nos. | hauríem; haguérem apuntalat |
| vos. | hauríeu; haguéreu apuntalat |
| ells | haurien; hagueren apuntalat |
Subjuntiu
Present
| jo | apuntali |
| tu | apuntalis |
| ell | apuntali |
| nos. | apuntalem |
| vos. | apuntaleu |
| ells | apuntalin |
Perfet
| jo | hagi apuntalat |
| tu | hagis apuntalat |
| ell | hagi apuntalat |
| nos. | hàgim apuntalat |
| vos. | hàgiu apuntalat |
| ells | hagin apuntalat |
Imperfet
| jo | apuntalés |
| tu | apuntalessis |
| ell | apuntalés |
| nos. | apuntaléssim |
| vos. | apuntaléssiu |
| ells | apuntalessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués apuntalat |
| tu | haguessis apuntalat |
| ell | hagués apuntalat |
| nos. | haguéssim apuntalat |
| vos. | haguéssiu apuntalat |
| ells | haguessin apuntalat |
Imperative
| tu | apuntala |
| ell | apuntali |
| nos. | apuntalem |
| vos. | apuntaleu |
| ells | apuntalin |
Verbs conjugated like 'apuntalar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'apuntalar'
apunyalar,
apuntar,
abancalar,
acanalar,
ajuntar,
amuntanyar,
amuntegar,
apostatar,
apunyehar,
aquintanar,
Translations
Synonyms & Antonyms
Synonyms
- apuntalar
- recolzar-se, sostenir-se, repenjar-se
- asprar
- estintolar, estantolar, estalonar, enasprar, sostenir
- recolzar
- apuntalar-se, sostenir-se, repenjar-se
- repenjar-se
- recolzar-se, apuntalar-se, sostenir-se, espenjollar-se
- sostenir
- recolzar-se, apuntalar-se, repenjar-se
Etymology
Additional Information
apuntalar [s. XIII; de
puntal]
v 1 tr Sostenir amb un puntal o amb diversos (alguna cosa). Apuntalar un arbre, una branca.
2 pron Posar-se convenientment descansant en
alguna cosa ferma per exercir o resistir un esforç sense cedir.
3 pron fig Prevenir-se de la protecció d'algú en una empresa.
4 tr CONSTR Posar puntals a una cosa, sostenir per mitjà de puntals una
cosa que, altrament, podria caure.