Formes no personals
Infinitiu:
afartar
Gerundi:
afartant
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | afarto |
| te'n | afartes |
| se'n | afarta |
| ens en | afartem |
| us en | afarteu |
| se'n | afarten |
Perfet
| me'n | he afartat |
| te'n | has afartat |
| se'n | ha afartat |
| ens en | hem afartat |
| us en | heu afartat |
| se'n | han afartat |
Imperfet
| me'n | afartava |
| te'n | afartaves |
| se'n | afartava |
| ens en | afartàvem |
| us en | afartàveu |
| se'n | afartaven |
Plusquamperfet
| me'n | havia afartat |
| te'n | havies afartat |
| se'n | havia afartat |
| ens en | havíem afartat |
| us en | havíeu afartat |
| se'n | havien afartat |
Futur simple
| me'n | afartaré |
| te'n | afartaràs |
| se'n | afartarà |
| ens en | afartarem |
| us en | afartareu |
| se'n | afartaran |
Futur perfet
| me'n | hauré afartat |
| te'n | hauràs afartat |
| se'n | haurà afartat |
| ens en | haurem afartat |
| us en | haureu afartat |
| se'n | hauran afartat |
Passat simple
| me'n | afartí |
| te'n | afartares |
| se'n | afartà |
| ens en | afartàrem |
| us en | afartàreu |
| se'n | afartaren |
Passat anterior
| me'n | haguí afartat |
| te'n | hagueres afartat |
| se'n | hagué afartat |
| ens en | haguérem afartat |
| us en | haguéreu afartat |
| se'n | haguéren afartat |
Passat perifràstic
| me'n | vaig afartar |
| te'n | vas afartar |
| se'n | va afartar |
| ens en | vam afartar |
| us en | vau afartar |
| se'n | van afartar |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver afartat |
| te'n | vas haver afartat |
| se'n | va haver afartat |
| ens en | vam haver afartat |
| us en | vau haver afartat |
| se'n | van haver afartat |
Condicional
| me'n | afartaria |
| te'n | afartaries |
| se'n | afartaria |
| ens en | afartaríem |
| us en | afartaríeu |
| se'n | afartarien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera afartat |
| te'n | hauries; hagueres afartat |
| se'n | hauria; haguera afartat |
| ens en | hauríem; haguérem afartat |
| us en | hauríeu; haguéreu afartat |
| se'n | haurien; hagueren afartat |
Subjuntiu
Present
| me'n | afarti |
| te'n | afartis |
| se'n | afarti |
| ens en | afartem |
| us en | afarteu |
| se'n | afartin |
Perfet
| me'n | hagi afartat |
| te'n | hagis afartat |
| se'n | hagi afartat |
| ens en | hàgim afartat |
| us en | hàgiu afartat |
| se'n | hagin afartat |
Imperfet
| me'n | afartés |
| te'n | afartessis |
| se'n | afartés |
| ens en | afartéssim |
| us en | afartéssiu |
| se'n | afartessin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués afartat |
| te'n | haguessis afartat |
| se'n | hagués afartat |
| ens en | haguéssim afartat |
| us en | haguéssiu afartat |
| se'n | haguessin afartat |
Imperative
| te'n | afarta |
| se'n | afarti |
| ens en | afartem |
| us en | afarteu |
| se'n | afartin |
Verbs conjugated like 'afartar-se'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'afartar-se'
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information
afartar [1653; de
fart]
v 1 1 tr Satisfer més que plenament la fam (d'algú).
2 pron S'afarta tant, que després no es troba bé.
2 tr fig Enfastidir. Tants abusos el
van afartar.
3 pron Fer alguna cosa amb excés, fins a cansar-se'n. Afartar-se de córrer, de riure.
4 tr 1 Fer prendre (d'una cosa) fins a la sacietat. Afartar d'un menjar, d'una
beguda.
2 p ext Afartar algú de cops, de bastonades.