Formes no personals
Infinitiu:
aïllar
Gerundi:
aïllant
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | aïllo |
| te'n | aïlles |
| se'n | aïlla |
| ens en | aïllem |
| us en | aïlleu |
| se'n | aïllen |
Perfet
| me'n | he aïllat |
| te'n | has aïllat |
| se'n | ha aïllat |
| ens en | hem aïllat |
| us en | heu aïllat |
| se'n | han aïllat |
Imperfet
| me'n | aïllava |
| te'n | aïllaves |
| se'n | aïllava |
| ens en | aïllàvem |
| us en | aïllàveu |
| se'n | aïllaven |
Plusquamperfet
| me'n | havia aïllat |
| te'n | havies aïllat |
| se'n | havia aïllat |
| ens en | havíem aïllat |
| us en | havíeu aïllat |
| se'n | havien aïllat |
Futur simple
| me'n | aïllaré |
| te'n | aïllaràs |
| se'n | aïllarà |
| ens en | aïllarem |
| us en | aïllareu |
| se'n | aïllaran |
Futur perfet
| me'n | hauré aïllat |
| te'n | hauràs aïllat |
| se'n | haurà aïllat |
| ens en | haurem aïllat |
| us en | haureu aïllat |
| se'n | hauran aïllat |
Passat simple
| me'n | aïllí |
| te'n | aïllares |
| se'n | aïllà |
| ens en | aïllàrem |
| us en | aïllàreu |
| se'n | aïllaren |
Passat anterior
| me'n | haguí aïllat |
| te'n | hagueres aïllat |
| se'n | hagué aïllat |
| ens en | haguérem aïllat |
| us en | haguéreu aïllat |
| se'n | haguéren aïllat |
Passat perifràstic
| me'n | vaig aïllar |
| te'n | vas aïllar |
| se'n | va aïllar |
| ens en | vam aïllar |
| us en | vau aïllar |
| se'n | van aïllar |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver aïllat |
| te'n | vas haver aïllat |
| se'n | va haver aïllat |
| ens en | vam haver aïllat |
| us en | vau haver aïllat |
| se'n | van haver aïllat |
Condicional
| me'n | aïllaria |
| te'n | aïllaries |
| se'n | aïllaria |
| ens en | aïllaríem |
| us en | aïllaríeu |
| se'n | aïllarien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera aïllat |
| te'n | hauries; hagueres aïllat |
| se'n | hauria; haguera aïllat |
| ens en | hauríem; haguérem aïllat |
| us en | hauríeu; haguéreu aïllat |
| se'n | haurien; hagueren aïllat |
Subjuntiu
Present
| me'n | aïlli |
| te'n | aïllis |
| se'n | aïlli |
| ens en | aïllem |
| us en | aïlleu |
| se'n | aïllin |
Perfet
| me'n | hagi aïllat |
| te'n | hagis aïllat |
| se'n | hagi aïllat |
| ens en | hàgim aïllat |
| us en | hàgiu aïllat |
| se'n | hagin aïllat |
Imperfet
| me'n | aïllés |
| te'n | aïllessis |
| se'n | aïllés |
| ens en | aïlléssim |
| us en | aïlléssiu |
| se'n | aïllessin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués aïllat |
| te'n | haguessis aïllat |
| se'n | hagués aïllat |
| ens en | haguéssim aïllat |
| us en | haguéssiu aïllat |
| se'n | haguessin aïllat |
Imperative
| te'n | aïlla |
| se'n | aïlli |
| ens en | aïllem |
| us en | aïlleu |
| se'n | aïllin |
Verbs conjugated like 'aïllar-se'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'aïllar-se'
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information
aïllar [←
illa]
v tr 1 Separar (alguna persona o alguna cosa) de totes les altres.
2 ÀLG Fer que figuri tot sol un terme d'una equació. Aïllar una incògnita.
3 FÍS
1 Impedir o atenuar la propagació d'un fenomen físic (calor, so) a l'exterior del lloc on és produït o a l'interior d'un determinat recinte en absorbir-ne l'energia de propagació per mitjà de materials aïllants.
2 Posar
(alguna cosa) fora de contacte dels cossos bons conductors de l'electricitat, de la calor.
4 QUÍM Separar (un element) d'aquells amb què era combinat; separar (una espècie química) d'una mescla.
a_ï_llar.