Formes no personals
Infinitiu:
instruir
Gerundi:
instruint
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | instrueixo |
| te'n | instrueixes |
| se'n | instrueix |
| ens en | instruïm |
| us en | instruïu |
| se'n | instrueixen |
Perfet
| me'n | he instruït |
| te'n | has instruït |
| se'n | ha instruït |
| ens en | hem instruït |
| us en | heu instruït |
| se'n | han instruït |
Imperfet
| me'n | instruïa |
| te'n | instruïes |
| se'n | instruïa |
| ens en | instruíem |
| us en | instruíeu |
| se'n | instruïen |
Plusquamperfet
| me'n | havia instruït |
| te'n | havies instruït |
| se'n | havia instruït |
| ens en | havíem instruït |
| us en | havíeu instruït |
| se'n | havien instruït |
Futur simple
| me'n | instruiré |
| te'n | instruiràs |
| se'n | instruirà |
| ens en | instruirem |
| us en | instruireu |
| se'n | instruiran |
Futur perfet
| me'n | hauré instruït |
| te'n | hauràs instruït |
| se'n | haurà instruït |
| ens en | haurem instruït |
| us en | haureu instruït |
| se'n | hauran instruït |
Passat simple
| me'n | instruí |
| te'n | instruïres |
| se'n | instruí |
| ens en | instruírem |
| us en | instruíreu |
| se'n | instruíren |
Passat anterior
| me'n | haguí instruït |
| te'n | hagueres instruït |
| se'n | hagué instruït |
| ens en | haguérem instruït |
| us en | haguéreu instruït |
| se'n | haguéren instruït |
Passat perifràstic
| me'n | vaig instruir |
| te'n | vas instruir |
| se'n | va instruir |
| ens en | vam instruir |
| us en | vau instruir |
| se'n | van instruir |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver instruït |
| te'n | vas haver instruït |
| se'n | va haver instruït |
| ens en | vam haver instruït |
| us en | vau haver instruït |
| se'n | van haver instruït |
Condicional
| me'n | instruiria |
| te'n | instruiries |
| se'n | instruiria |
| ens en | instruiríem |
| us en | instruiríeu |
| se'n | instruirien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera instruït |
| te'n | hauries; hagueres instruït |
| se'n | hauria; haguera instruït |
| ens en | hauríem; haguérem instruït |
| us en | hauríeu; haguéreu instruït |
| se'n | haurien; hagueren instruït |
Subjuntiu
Present
| me'n | instrueixi |
| te'n | instrueixis |
| se'n | instrueixi |
| ens en | instruïm |
| us en | instruïu |
| se'n | instrueixin |
Perfet
| me'n | hagi instruït |
| te'n | hagis instruït |
| se'n | hagi instruït |
| ens en | hàgim instruït |
| us en | hàgiu instruït |
| se'n | hagin instruït |
Imperfet
| me'n | instruís |
| te'n | instruïssis |
| se'n | instruís |
| ens en | instruíssim |
| us en | instruíssiu |
| se'n | instruïssin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués instruït |
| te'n | haguessis instruït |
| se'n | hagués instruït |
| ens en | haguéssim instruït |
| us en | haguéssiu instruït |
| se'n | haguessin instruït |
Imperative
| te'n | instrueix |
| se'n | instrueixi |
| ens en | instruïm |
| us en | instruïu |
| se'n | instrueixin |
Verbs conjugated like 'instruir-se'
abduir,
abluir,
aconduir,
aconseguir,
adduir,
aflaquir,
afluir,
afranquir,
agrair,
apoquir,
atapeir,
atribuir,
atuir,
avergonyir,
beneir,
bleir,
boquir,
brunyir,
cenyir,
circuir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'instruir-se'
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information