Formes no personals
Infinitiu:
enfugir
Gerundi:
enfugint
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | enfujo |
| te'n | enfuges |
| se'n | enfuig |
| ens en | enfugim |
| us en | enfugiu |
| se'n | enfugen |
Perfet
| me'n | he enfugit |
| te'n | has enfugit |
| se'n | ha enfugit |
| ens en | hem enfugit |
| us en | heu enfugit |
| se'n | han enfugit |
Imperfet
| me'n | enfugia |
| te'n | enfugies |
| se'n | enfugia |
| ens en | enfugíem |
| us en | enfugíeu |
| se'n | enfugien |
Plusquamperfet
| me'n | havia enfugit |
| te'n | havies enfugit |
| se'n | havia enfugit |
| ens en | havíem enfugit |
| us en | havíeu enfugit |
| se'n | havien enfugit |
Futur simple
| me'n | enfugiré |
| te'n | enfugiràs |
| se'n | enfugirà |
| ens en | enfugirem |
| us en | enfugireu |
| se'n | enfugiran |
Futur perfet
| me'n | hauré enfugit |
| te'n | hauràs enfugit |
| se'n | haurà enfugit |
| ens en | haurem enfugit |
| us en | haureu enfugit |
| se'n | hauran enfugit |
Passat simple
| me'n | enfugí |
| te'n | enfugires |
| se'n | enfugí |
| ens en | enfugírem |
| us en | enfugíreu |
| se'n | enfugíren |
Passat anterior
| me'n | haguí enfugit |
| te'n | hagueres enfugit |
| se'n | hagué enfugit |
| ens en | haguérem enfugit |
| us en | haguéreu enfugit |
| se'n | haguéren enfugit |
Passat perifràstic
| me'n | vaig enfugir |
| te'n | vas enfugir |
| se'n | va enfugir |
| ens en | vam enfugir |
| us en | vau enfugir |
| se'n | van enfugir |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver enfugit |
| te'n | vas haver enfugit |
| se'n | va haver enfugit |
| ens en | vam haver enfugit |
| us en | vau haver enfugit |
| se'n | van haver enfugit |
Condicional
| me'n | enfugiria |
| te'n | enfugiries |
| se'n | enfugiria |
| ens en | enfugiríem |
| us en | enfugiríeu |
| se'n | enfugirien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera enfugit |
| te'n | hauries; hagueres enfugit |
| se'n | hauria; haguera enfugit |
| ens en | hauríem; haguérem enfugit |
| us en | hauríeu; haguéreu enfugit |
| se'n | haurien; hagueren enfugit |
Subjuntiu
Present
| me'n | enfugi |
| te'n | enfugis |
| se'n | enfugi |
| ens en | enfugim |
| us en | enfugiu |
| se'n | enfugin |
Perfet
| me'n | hagi enfugit |
| te'n | hagis enfugit |
| se'n | hagi enfugit |
| ens en | hàgim enfugit |
| us en | hàgiu enfugit |
| se'n | hagin enfugit |
Imperfet
| me'n | enfugís |
| te'n | enfugissis |
| se'n | enfugís |
| ens en | enfugíssim |
| us en | enfugíssiu |
| se'n | enfugissin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués enfugit |
| te'n | haguessis enfugit |
| se'n | hagués enfugit |
| ens en | haguéssim enfugit |
| us en | haguéssiu enfugit |
| se'n | haguessin enfugit |
Imperative
| te'n | enfuig |
| se'n | enfugi |
| ens en | enfugim |
| us en | enfugiu |
| se'n | enfugin |
Verbs similar to 'enfugir-se'
endur-se,
enfavar-se,
enfereir-se,
enfutimar-se,
enlleir-se,
ensulsir-se,
insurgir-se,
neulir-se,
arrupir-se,
bofegar-se,
Translations
Etymology
Additional Information