Formes no personals
Infinitiu:
empegueir
Gerundi:
empegueint
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | empegueeixo |
| te'n | empegueeixes |
| se'n | empegueeix |
| ens en | empegueïm |
| us en | empegueïu |
| se'n | empegueeixen |
Perfet
| me'n | he empegueït |
| te'n | has empegueït |
| se'n | ha empegueït |
| ens en | hem empegueït |
| us en | heu empegueït |
| se'n | han empegueït |
Imperfet
| me'n | empegueïa |
| te'n | empegueïes |
| se'n | empegueïa |
| ens en | empegueíem |
| us en | empegueíeu |
| se'n | empegueïen |
Plusquamperfet
| me'n | havia empegueït |
| te'n | havies empegueït |
| se'n | havia empegueït |
| ens en | havíem empegueït |
| us en | havíeu empegueït |
| se'n | havien empegueït |
Futur simple
| me'n | empegueiré |
| te'n | empegueiràs |
| se'n | empegueirà |
| ens en | empegueirem |
| us en | empegueireu |
| se'n | empegueiran |
Futur perfet
| me'n | hauré empegueït |
| te'n | hauràs empegueït |
| se'n | haurà empegueït |
| ens en | haurem empegueït |
| us en | haureu empegueït |
| se'n | hauran empegueït |
Passat simple
| me'n | empegueí |
| te'n | empegueïres |
| se'n | empegueí |
| ens en | empegueírem |
| us en | empegueíreu |
| se'n | empegueíren |
Passat anterior
| me'n | haguí empegueït |
| te'n | hagueres empegueït |
| se'n | hagué empegueït |
| ens en | haguérem empegueït |
| us en | haguéreu empegueït |
| se'n | haguéren empegueït |
Passat perifràstic
| me'n | vaig empegueir |
| te'n | vas empegueir |
| se'n | va empegueir |
| ens en | vam empegueir |
| us en | vau empegueir |
| se'n | van empegueir |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver empegueït |
| te'n | vas haver empegueït |
| se'n | va haver empegueït |
| ens en | vam haver empegueït |
| us en | vau haver empegueït |
| se'n | van haver empegueït |
Condicional
| me'n | empegueiria |
| te'n | empegueiries |
| se'n | empegueiria |
| ens en | empegueiríem |
| us en | empegueiríeu |
| se'n | empegueirien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera empegueït |
| te'n | hauries; hagueres empegueït |
| se'n | hauria; haguera empegueït |
| ens en | hauríem; haguérem empegueït |
| us en | hauríeu; haguéreu empegueït |
| se'n | haurien; hagueren empegueït |
Subjuntiu
Present
| me'n | empegueeixi |
| te'n | empegueeixis |
| se'n | empegueeixi |
| ens en | empegueïm |
| us en | empegueïu |
| se'n | empegueeixin |
Perfet
| me'n | hagi empegueït |
| te'n | hagis empegueït |
| se'n | hagi empegueït |
| ens en | hàgim empegueït |
| us en | hàgiu empegueït |
| se'n | hagin empegueït |
Imperfet
| me'n | empegueís |
| te'n | empegueïssis |
| se'n | empegueís |
| ens en | empegueíssim |
| us en | empegueíssiu |
| se'n | empegueïssin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués empegueït |
| te'n | haguessis empegueït |
| se'n | hagués empegueït |
| ens en | haguéssim empegueït |
| us en | haguéssiu empegueït |
| se'n | haguessin empegueït |
Imperative
| te'n | empegueeix |
| se'n | empegueeixi |
| ens en | empegueïm |
| us en | empegueïu |
| se'n | empegueeixin |
Verbs conjugated like 'empegueir-se'
abduir,
abluir,
aconduir,
aconseguir,
adduir,
aflaquir,
afluir,
afranquir,
agrair,
apoquir,
atapeir,
atribuir,
atuir,
avergonyir,
beneir,
bleir,
boquir,
brunyir,
cenyir,
circuir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'empegueir-se'
embordeir-se,
emmalurir-se,
empescar-se,
emplujar-se,
enfereir-se,
esgrogueir-se,
espeuar-se,
embordir-se,
emmalurar-se,
emmandrir-se,
Translations
Etymology
Additional Information