Formes no personals
Infinitiu:
arrengar
Gerundi:
arrengant
Participi:
arrengat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | arrengo |
| tu | arrengues |
| ell | arrenga |
| nos. | arrenguem |
| vos. | arrengueu |
| ells | arrenguen |
Perfet
| jo | he arrengat |
| tu | has arrengat |
| ell | ha arrengat |
| nos. | hem arrengat |
| vos. | heu arrengat |
| ells | han arrengat |
Imperfet
| jo | arrengava |
| tu | arrengaves |
| ell | arrengava |
| nos. | arrengàvem |
| vos. | arrengàveu |
| ells | arrengaven |
Plusquamperfet
| jo | havia arrengat |
| tu | havies arrengat |
| ell | havia arrengat |
| nos. | havíem arrengat |
| vos. | havíeu arrengat |
| ells | havien arrengat |
Futur simple
| jo | arrengaré |
| tu | arrengaràs |
| ell | arrengarà |
| nos. | arrengarem |
| vos. | arrengareu |
| ells | arrengaran |
Futur perfet
| jo | hauré arrengat |
| tu | hauràs arrengat |
| ell | haurà arrengat |
| nos. | haurem arrengat |
| vos. | haureu arrengat |
| ells | hauran arrengat |
Passat simple
| jo | arrenguí |
| tu | arrengares |
| ell | arrengà |
| nos. | arrengàrem |
| vos. | arrengàreu |
| ells | arrengaren |
Passat anterior
| jo | haguí arrengat |
| tu | hagueres arrengat |
| ell | hagué arrengat |
| nos. | haguérem arrengat |
| vos. | haguéreu arrengat |
| ells | haguéren arrengat |
Passat perifràstic
| jo | vaig arrengar |
| tu | vas arrengar |
| ell | va arrengar |
| nos. | vam arrengar |
| vos. | vau arrengar |
| ells | van arrengar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver arrengat |
| tu | vas haver arrengat |
| ell | va haver arrengat |
| nos. | vam haver arrengat |
| vos. | vau haver arrengat |
| ells | van haver arrengat |
Condicional
| jo | arrengaria |
| tu | arrengaries |
| ell | arrengaria |
| nos. | arrengaríem |
| vos. | arrengaríeu |
| ells | arrengarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera arrengat |
| tu | hauries; hagueres arrengat |
| ell | hauria; haguera arrengat |
| nos. | hauríem; haguérem arrengat |
| vos. | hauríeu; haguéreu arrengat |
| ells | haurien; hagueren arrengat |
Subjuntiu
Present
| jo | arrenguï |
| tu | arrenguïs |
| ell | arrenguï |
| nos. | arrenguem |
| vos. | arrengueu |
| ells | arrenguïn |
Perfet
| jo | hagi arrengat |
| tu | hagis arrengat |
| ell | hagi arrengat |
| nos. | hàgim arrengat |
| vos. | hàgiu arrengat |
| ells | hagin arrengat |
Imperfet
| jo | arrengués |
| tu | arrenguessis |
| ell | arrengués |
| nos. | arrenguéssim |
| vos. | arrenguéssiu |
| ells | arrenguessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués arrengat |
| tu | haguessis arrengat |
| ell | hagués arrengat |
| nos. | haguéssim arrengat |
| vos. | haguéssiu arrengat |
| ells | haguessin arrengat |
Imperative
| tu | arrenga |
| ell | arrenguï |
| nos. | arrenguem |
| vos. | arrengueu |
| ells | arrenguïn |
Verbs conjugated like 'arrengar'
abassegar,
abonyegar,
abrigar,
abrogar,
adargar,
afalagar,
afamegar,
afeixegar,
afeixugar,
afetgegar,
afogar,
agregar,
aixoplugar,
al.legar,
albergar,
allargar,
alligar,
allongar,
amagar,
amanyagar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'arrengar'
arengar,
arrencar,
arrendar,
arrenglar,
agregar,
aregar,
arenar,
argentar,
arranar,
arrancar,
Translations
Etymology
Additional Information
arrengar [s. XIV; del cat. ant.
rengar 'ordenar en rengs']
v tr Disposar en rengs.