Formes no personals
Infinitiu:
recaure
Gerundi:
recaient; recaent
Participi
| Sg.m | recaigut |
| Sg.f | recaiguda |
| Pl.m | recaiguts |
| Pl.f | recaigudes |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | recaic |
| Sg.2 | recaus |
| Sg.3 | recau |
| Pl.1 | recaiem; recaem |
| Pl.2 | recaieu; recaeu |
| Pl.3 | recauen |
Perfet
| Sg.1 | he recaigut |
| Sg.2 | has recaigut |
| Sg.3 | ha recaigut |
| Pl.1 | hem recaigut |
| Pl.2 | heu recaigut |
| Pl.3 | han recaigut |
Imperfet
| Sg.1 | requeia |
| Sg.2 | requeies |
| Sg.3 | requeia |
| Pl.1 | requéiem |
| Pl.2 | requéieu |
| Pl.3 | requeien |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia recaigut |
| Sg.2 | havies recaigut |
| Sg.3 | havia recaigut |
| Pl.1 | havíem recaigut |
| Pl.2 | havíeu recaigut |
| Pl.3 | havien recaigut |
Futur
| Sg.1 | recauré |
| Sg.2 | recauràs |
| Sg.3 | recaurà |
| Pl.1 | recaurem |
| Pl.2 | recaureu |
| Pl.3 | recauran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré recaigut |
| Sg.2 | hauràs recaigut |
| Sg.3 | haurà recaigut |
| Pl.1 | haurem recaigut |
| Pl.2 | haureu recaigut |
| Pl.3 | hauran recaigut |
Passat simple
| Sg.1 | recaiguí |
| Sg.2 | recaigueres |
| Sg.3 | recaigué |
| Pl.1 | recaiguérem |
| Pl.2 | recaiguéreu |
| Pl.3 | recaigueren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí recaigut |
| Sg.2 | hagueres recaigut |
| Sg.3 | hagué recaigut |
| Pl.1 | haguérem recaigut |
| Pl.2 | haguéreu recaigut |
| Pl.3 | hagueren recaigut |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig recaure |
| Sg.2 | vas recaure |
| Sg.3 | va recaure |
| Pl.1 | vam recaure |
| Pl.2 | vau recaure |
| Pl.3 | van recaure |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver recaigut |
| Sg.2 | vas haver recaigut |
| Sg.3 | va haver recaigut |
| Pl.1 | vam haver recaigut |
| Pl.2 | vau haver recaigut |
| Pl.3 | van haver recaigut |
Condicional
| Sg.1 | recauria |
| Sg.2 | recauries |
| Sg.3 | recauria |
| Pl.1 | recauríem |
| Pl.2 | recauríeu |
| Pl.3 | recaurien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria recaigut |
| Sg.2 | hauries recaigut |
| Sg.3 | hauria recaigut |
| Pl.1 | hauríem recaigut |
| Pl.2 | hauríeu recaigut |
| Pl.3 | haurien recaigut |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | recaiga |
| Sg.2 | recaigues |
| Sg.3 | recaiga |
| Pl.1 | recaiguem |
| Pl.2 | recaigueu |
| Pl.3 | recaiguen |
Perfet
| Sg.1 | haja recaigut |
| Sg.2 | hages recaigut |
| Sg.3 | haja recaigut |
| Pl.1 | hàgem recaigut |
| Pl.2 | hàgeu recaigut |
| Pl.3 | hagen recaigut |
Imperfet
| Sg.1 | recaiguera; recaigués |
| Sg.2 | recaigueres; recaiguesses |
| Sg.3 | recaiguera; recaigués |
| Pl.1 | recaiguérem; recaiguéssem |
| Pl.2 | recaiguéreu; recaiguésseu |
| Pl.3 | recaigueren; recaiguessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera recaigut; hagués recaigut |
| Sg.2 | hagueres recaigut; haguesses recaigut |
| Sg.3 | haguera recaigut; hagués recaigut |
| Pl.1 | haguérem recaigut; haguéssem recaigut |
| Pl.2 | haguéreu recaigut; haguésseu recaigut |
| Pl.3 | hagueren recaigut; haguessen recaigut |
Imperatiu
| Sg.2 | recau |
| Sg.3 | recaiga |
| Pl.1 | recaiguem |
| Pl.2 | recaieu; recaeu |
| Pl.3 | recaiguen |