Formes no personals
Infinitiu:
caure
Gerundi:
caient; caent
Participi
| Sg.m | caigut |
| Sg.f | caiguda |
| Pl.m | caiguts |
| Pl.f | caigudes |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | caic |
| Sg.2 | caus |
| Sg.3 | cau |
| Pl.1 | caiem; caem |
| Pl.2 | caieu; caeu |
| Pl.3 | cauen |
Perfet
| Sg.1 | he caigut |
| Sg.2 | has caigut |
| Sg.3 | ha caigut |
| Pl.1 | hem caigut |
| Pl.2 | heu caigut |
| Pl.3 | han caigut |
Imperfet
| Sg.1 | queia |
| Sg.2 | queies |
| Sg.3 | queia |
| Pl.1 | quéiem |
| Pl.2 | quéieu |
| Pl.3 | queien |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia caigut |
| Sg.2 | havies caigut |
| Sg.3 | havia caigut |
| Pl.1 | havíem caigut |
| Pl.2 | havíeu caigut |
| Pl.3 | havien caigut |
Futur
| Sg.1 | cauré |
| Sg.2 | cauràs |
| Sg.3 | caurà |
| Pl.1 | caurem |
| Pl.2 | caureu |
| Pl.3 | cauran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré caigut |
| Sg.2 | hauràs caigut |
| Sg.3 | haurà caigut |
| Pl.1 | haurem caigut |
| Pl.2 | haureu caigut |
| Pl.3 | hauran caigut |
Passat simple
| Sg.1 | caiguí |
| Sg.2 | caigueres |
| Sg.3 | caigué |
| Pl.1 | caiguérem |
| Pl.2 | caiguéreu |
| Pl.3 | caigueren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí caigut |
| Sg.2 | hagueres caigut |
| Sg.3 | hagué caigut |
| Pl.1 | haguérem caigut |
| Pl.2 | haguéreu caigut |
| Pl.3 | hagueren caigut |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig caure |
| Sg.2 | vas caure |
| Sg.3 | va caure |
| Pl.1 | vam caure |
| Pl.2 | vau caure |
| Pl.3 | van caure |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver caigut |
| Sg.2 | vas haver caigut |
| Sg.3 | va haver caigut |
| Pl.1 | vam haver caigut |
| Pl.2 | vau haver caigut |
| Pl.3 | van haver caigut |
Condicional
| Sg.1 | cauria |
| Sg.2 | cauries |
| Sg.3 | cauria |
| Pl.1 | cauríem |
| Pl.2 | cauríeu |
| Pl.3 | caurien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria caigut |
| Sg.2 | hauries caigut |
| Sg.3 | hauria caigut |
| Pl.1 | hauríem caigut |
| Pl.2 | hauríeu caigut |
| Pl.3 | haurien caigut |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | caiga |
| Sg.2 | caigues |
| Sg.3 | caiga |
| Pl.1 | caiguem |
| Pl.2 | caigueu |
| Pl.3 | caiguen |
Perfet
| Sg.1 | haja caigut |
| Sg.2 | hages caigut |
| Sg.3 | haja caigut |
| Pl.1 | hàgem caigut |
| Pl.2 | hàgeu caigut |
| Pl.3 | hagen caigut |
Imperfet
| Sg.1 | caiguera; caigués |
| Sg.2 | caigueres; caiguesses |
| Sg.3 | caiguera; caigués |
| Pl.1 | caiguérem; caiguéssem |
| Pl.2 | caiguéreu; caiguésseu |
| Pl.3 | caigueren; caiguessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera caigut; hagués caigut |
| Sg.2 | hagueres caigut; haguesses caigut |
| Sg.3 | haguera caigut; hagués caigut |
| Pl.1 | haguérem caigut; haguéssem caigut |
| Pl.2 | haguéreu caigut; haguésseu caigut |
| Pl.3 | hagueren caigut; haguessen caigut |
Imperatiu
| Sg.2 | cau |
| Sg.3 | caiga |
| Pl.1 | caiguem |
| Pl.2 | caieu; caeu |
| Pl.3 | caiguen |