Formes no personals
Infinitiu:
escaure
Gerundi:
escaient; escaent
Participi
| Sg.m | escaigut |
| Sg.f | escaiguda |
| Pl.m | escaiguts |
| Pl.f | escaigudes |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | escaic |
| Sg.2 | escaus |
| Sg.3 | escau |
| Pl.1 | escaiem; escaem |
| Pl.2 | escaieu; escaeu |
| Pl.3 | escauen |
Perfet
| Sg.1 | he escaigut |
| Sg.2 | has escaigut |
| Sg.3 | ha escaigut |
| Pl.1 | hem escaigut |
| Pl.2 | heu escaigut |
| Pl.3 | han escaigut |
Imperfet
| Sg.1 | esqueia |
| Sg.2 | esqueies |
| Sg.3 | esqueia |
| Pl.1 | esquéiem |
| Pl.2 | esquéieu |
| Pl.3 | esqueien |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia escaigut |
| Sg.2 | havies escaigut |
| Sg.3 | havia escaigut |
| Pl.1 | havíem escaigut |
| Pl.2 | havíeu escaigut |
| Pl.3 | havien escaigut |
Futur
| Sg.1 | escauré |
| Sg.2 | escauràs |
| Sg.3 | escaurà |
| Pl.1 | escaurem |
| Pl.2 | escaureu |
| Pl.3 | escauran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré escaigut |
| Sg.2 | hauràs escaigut |
| Sg.3 | haurà escaigut |
| Pl.1 | haurem escaigut |
| Pl.2 | haureu escaigut |
| Pl.3 | hauran escaigut |
Passat simple
| Sg.1 | escaiguí |
| Sg.2 | escaigueres |
| Sg.3 | escaigué |
| Pl.1 | escaiguérem |
| Pl.2 | escaiguéreu |
| Pl.3 | escaigueren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí escaigut |
| Sg.2 | hagueres escaigut |
| Sg.3 | hagué escaigut |
| Pl.1 | haguérem escaigut |
| Pl.2 | haguéreu escaigut |
| Pl.3 | hagueren escaigut |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig escaure |
| Sg.2 | vas escaure |
| Sg.3 | va escaure |
| Pl.1 | vam escaure |
| Pl.2 | vau escaure |
| Pl.3 | van escaure |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver escaigut |
| Sg.2 | vas haver escaigut |
| Sg.3 | va haver escaigut |
| Pl.1 | vam haver escaigut |
| Pl.2 | vau haver escaigut |
| Pl.3 | van haver escaigut |
Condicional
| Sg.1 | escauria |
| Sg.2 | escauries |
| Sg.3 | escauria |
| Pl.1 | escauríem |
| Pl.2 | escauríeu |
| Pl.3 | escaurien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria escaigut |
| Sg.2 | hauries escaigut |
| Sg.3 | hauria escaigut |
| Pl.1 | hauríem escaigut |
| Pl.2 | hauríeu escaigut |
| Pl.3 | haurien escaigut |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | escaiga |
| Sg.2 | escaigues |
| Sg.3 | escaiga |
| Pl.1 | escaiguem |
| Pl.2 | escaigueu |
| Pl.3 | escaiguen |
Perfet
| Sg.1 | haja escaigut |
| Sg.2 | hages escaigut |
| Sg.3 | haja escaigut |
| Pl.1 | hàgem escaigut |
| Pl.2 | hàgeu escaigut |
| Pl.3 | hagen escaigut |
Imperfet
| Sg.1 | escaiguera; escaigués |
| Sg.2 | escaigueres; escaiguesses |
| Sg.3 | escaiguera; escaigués |
| Pl.1 | escaiguérem; escaiguéssem |
| Pl.2 | escaiguéreu; escaiguésseu |
| Pl.3 | escaigueren; escaiguessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera escaigut; hagués escaigut |
| Sg.2 | hagueres escaigut; haguesses escaigut |
| Sg.3 | haguera escaigut; hagués escaigut |
| Pl.1 | haguérem escaigut; haguéssem escaigut |
| Pl.2 | haguéreu escaigut; haguésseu escaigut |
| Pl.3 | hagueren escaigut; haguessen escaigut |
Imperatiu
| Sg.2 | escau |
| Sg.3 | escaiga |
| Pl.1 | escaiguem |
| Pl.2 | escaieu; escaeu |
| Pl.3 | escaiguen |