Formes no personals
Infinitiu:
convenir
Gerundi:
convenint
Participi
| Sg.m | convingut |
| Sg.f | convinguda |
| Pl.m | convinguts |
| Pl.f | convingudes |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | convinc |
| Sg.2 | convens |
| Sg.3 | convé |
| Pl.1 | convenim |
| Pl.2 | conveniu |
| Pl.3 | convenen |
Perfet
| Sg.1 | he convingut |
| Sg.2 | has convingut |
| Sg.3 | ha convingut |
| Pl.1 | hem convingut |
| Pl.2 | heu convingut |
| Pl.3 | han convingut |
Imperfet
| Sg.1 | convenia |
| Sg.2 | convenies |
| Sg.3 | convenia |
| Pl.1 | conveníem |
| Pl.2 | conveníeu |
| Pl.3 | convenien |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia convingut |
| Sg.2 | havies convingut |
| Sg.3 | havia convingut |
| Pl.1 | havíem convingut |
| Pl.2 | havíeu convingut |
| Pl.3 | havien convingut |
Futur
| Sg.1 | convindré |
| Sg.2 | convindràs |
| Sg.3 | convindrà |
| Pl.1 | convindrem |
| Pl.2 | convindreu |
| Pl.3 | convindran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré convingut |
| Sg.2 | hauràs convingut |
| Sg.3 | haurà convingut |
| Pl.1 | haurem convingut |
| Pl.2 | haureu convingut |
| Pl.3 | hauran convingut |
Passat simple
| Sg.1 | convinguí |
| Sg.2 | convingueres |
| Sg.3 | convingué |
| Pl.1 | convinguérem |
| Pl.2 | convinguéreu |
| Pl.3 | convingueren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí convingut |
| Sg.2 | hagueres convingut |
| Sg.3 | hagué convingut |
| Pl.1 | haguérem convingut |
| Pl.2 | haguéreu convingut |
| Pl.3 | hagueren convingut |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig convenir |
| Sg.2 | vas convenir |
| Sg.3 | va convenir |
| Pl.1 | vam convenir |
| Pl.2 | vau convenir |
| Pl.3 | van convenir |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver convingut |
| Sg.2 | vas haver convingut |
| Sg.3 | va haver convingut |
| Pl.1 | vam haver convingut |
| Pl.2 | vau haver convingut |
| Pl.3 | van haver convingut |
Condicional
| Sg.1 | convindria |
| Sg.2 | convindries |
| Sg.3 | convindria |
| Pl.1 | convindríem |
| Pl.2 | convindríeu |
| Pl.3 | convindrien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria convingut |
| Sg.2 | hauries convingut |
| Sg.3 | hauria convingut |
| Pl.1 | hauríem convingut |
| Pl.2 | hauríeu convingut |
| Pl.3 | haurien convingut |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | convinga |
| Sg.2 | convingues |
| Sg.3 | convinga |
| Pl.1 | convinguem |
| Pl.2 | convingueu |
| Pl.3 | convinguen |
Perfet
| Sg.1 | haja convingut |
| Sg.2 | hages convingut |
| Sg.3 | haja convingut |
| Pl.1 | hàgem convingut |
| Pl.2 | hàgeu convingut |
| Pl.3 | hagen convingut |
Imperfet
| Sg.1 | convinguera; convingués |
| Sg.2 | convingueres; convinguesses |
| Sg.3 | convinguera; convingués |
| Pl.1 | convinguérem; convinguéssem |
| Pl.2 | convinguéreu; convinguésseu |
| Pl.3 | convingueren; convinguessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera convingut; hagués convingut |
| Sg.2 | hagueres convingut; haguesses convingut |
| Sg.3 | haguera convingut; hagués convingut |
| Pl.1 | haguérem convingut; haguéssem convingut |
| Pl.2 | haguéreu convingut; haguésseu convingut |
| Pl.3 | hagueren convingut; haguessen convingut |
Imperatiu
| Sg.2 | convén |
| Sg.3 | convinga |
| Pl.1 | convinguem |
| Pl.2 | conveniu |
| Pl.3 | convinguen |
Verbs conjugated like convenir
advenir,
contravenir,
convenir,
desconvenir,
entrevenir,
esdevenir,
obvenir,
pervenir,
provenir,
revenir,
sobrevenir,
subvenir,