Formes no personals
Infinitiu:
provenir
Gerundi:
provenint
Participi
| Sg.m | provingut |
| Sg.f | provinguda |
| Pl.m | provinguts |
| Pl.f | provingudes |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | provinc |
| Sg.2 | provens |
| Sg.3 | prové |
| Pl.1 | provenim |
| Pl.2 | proveniu |
| Pl.3 | provenen |
Perfet
| Sg.1 | he provingut |
| Sg.2 | has provingut |
| Sg.3 | ha provingut |
| Pl.1 | hem provingut |
| Pl.2 | heu provingut |
| Pl.3 | han provingut |
Imperfet
| Sg.1 | provenia |
| Sg.2 | provenies |
| Sg.3 | provenia |
| Pl.1 | proveníem |
| Pl.2 | proveníeu |
| Pl.3 | provenien |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia provingut |
| Sg.2 | havies provingut |
| Sg.3 | havia provingut |
| Pl.1 | havíem provingut |
| Pl.2 | havíeu provingut |
| Pl.3 | havien provingut |
Futur
| Sg.1 | provindré |
| Sg.2 | provindràs |
| Sg.3 | provindrà |
| Pl.1 | provindrem |
| Pl.2 | provindreu |
| Pl.3 | provindran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré provingut |
| Sg.2 | hauràs provingut |
| Sg.3 | haurà provingut |
| Pl.1 | haurem provingut |
| Pl.2 | haureu provingut |
| Pl.3 | hauran provingut |
Passat simple
| Sg.1 | provinguí |
| Sg.2 | provingueres |
| Sg.3 | provingué |
| Pl.1 | provinguérem |
| Pl.2 | provinguéreu |
| Pl.3 | provingueren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí provingut |
| Sg.2 | hagueres provingut |
| Sg.3 | hagué provingut |
| Pl.1 | haguérem provingut |
| Pl.2 | haguéreu provingut |
| Pl.3 | hagueren provingut |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig provenir |
| Sg.2 | vas provenir |
| Sg.3 | va provenir |
| Pl.1 | vam provenir |
| Pl.2 | vau provenir |
| Pl.3 | van provenir |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver provingut |
| Sg.2 | vas haver provingut |
| Sg.3 | va haver provingut |
| Pl.1 | vam haver provingut |
| Pl.2 | vau haver provingut |
| Pl.3 | van haver provingut |
Condicional
| Sg.1 | provindria |
| Sg.2 | provindries |
| Sg.3 | provindria |
| Pl.1 | provindríem |
| Pl.2 | provindríeu |
| Pl.3 | provindrien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria provingut |
| Sg.2 | hauries provingut |
| Sg.3 | hauria provingut |
| Pl.1 | hauríem provingut |
| Pl.2 | hauríeu provingut |
| Pl.3 | haurien provingut |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | provinga |
| Sg.2 | provingues |
| Sg.3 | provinga |
| Pl.1 | provinguem |
| Pl.2 | provingueu |
| Pl.3 | provinguen |
Perfet
| Sg.1 | haja provingut |
| Sg.2 | hages provingut |
| Sg.3 | haja provingut |
| Pl.1 | hàgem provingut |
| Pl.2 | hàgeu provingut |
| Pl.3 | hagen provingut |
Imperfet
| Sg.1 | provinguera; provingués |
| Sg.2 | provingueres; provinguesses |
| Sg.3 | provinguera; provingués |
| Pl.1 | provinguérem; provinguéssem |
| Pl.2 | provinguéreu; provinguésseu |
| Pl.3 | provingueren; provinguessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera provingut; hagués provingut |
| Sg.2 | hagueres provingut; haguesses provingut |
| Sg.3 | haguera provingut; hagués provingut |
| Pl.1 | haguérem provingut; haguéssem provingut |
| Pl.2 | haguéreu provingut; haguésseu provingut |
| Pl.3 | hagueren provingut; haguessen provingut |
Imperatiu
| Sg.2 | provén |
| Sg.3 | provinga |
| Pl.1 | provinguem |
| Pl.2 | proveniu |
| Pl.3 | provinguen |
Verbs conjugated like provenir
advenir,
contravenir,
convenir,
desconvenir,
entrevenir,
esdevenir,
obvenir,
pervenir,
provenir,
revenir,
sobrevenir,
subvenir,