Formes no personals
Infinitiu:
obvenir
Gerundi:
obvenint
Participi
| Sg.m | obvingut |
| Sg.f | obvinguda |
| Pl.m | obvinguts |
| Pl.f | obvingudes |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | obvinc |
| Sg.2 | obvens |
| Sg.3 | obvé |
| Pl.1 | obvenim |
| Pl.2 | obveniu |
| Pl.3 | obvenen |
Perfet
| Sg.1 | he obvingut |
| Sg.2 | has obvingut |
| Sg.3 | ha obvingut |
| Pl.1 | hem obvingut |
| Pl.2 | heu obvingut |
| Pl.3 | han obvingut |
Imperfet
| Sg.1 | obvenia |
| Sg.2 | obvenies |
| Sg.3 | obvenia |
| Pl.1 | obveníem |
| Pl.2 | obveníeu |
| Pl.3 | obvenien |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia obvingut |
| Sg.2 | havies obvingut |
| Sg.3 | havia obvingut |
| Pl.1 | havíem obvingut |
| Pl.2 | havíeu obvingut |
| Pl.3 | havien obvingut |
Futur
| Sg.1 | obvindré |
| Sg.2 | obvindràs |
| Sg.3 | obvindrà |
| Pl.1 | obvindrem |
| Pl.2 | obvindreu |
| Pl.3 | obvindran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré obvingut |
| Sg.2 | hauràs obvingut |
| Sg.3 | haurà obvingut |
| Pl.1 | haurem obvingut |
| Pl.2 | haureu obvingut |
| Pl.3 | hauran obvingut |
Passat simple
| Sg.1 | obvinguí |
| Sg.2 | obvingueres |
| Sg.3 | obvingué |
| Pl.1 | obvinguérem |
| Pl.2 | obvinguéreu |
| Pl.3 | obvingueren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí obvingut |
| Sg.2 | hagueres obvingut |
| Sg.3 | hagué obvingut |
| Pl.1 | haguérem obvingut |
| Pl.2 | haguéreu obvingut |
| Pl.3 | hagueren obvingut |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig obvenir |
| Sg.2 | vas obvenir |
| Sg.3 | va obvenir |
| Pl.1 | vam obvenir |
| Pl.2 | vau obvenir |
| Pl.3 | van obvenir |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver obvingut |
| Sg.2 | vas haver obvingut |
| Sg.3 | va haver obvingut |
| Pl.1 | vam haver obvingut |
| Pl.2 | vau haver obvingut |
| Pl.3 | van haver obvingut |
Condicional
| Sg.1 | obvindria |
| Sg.2 | obvindries |
| Sg.3 | obvindria |
| Pl.1 | obvindríem |
| Pl.2 | obvindríeu |
| Pl.3 | obvindrien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria obvingut |
| Sg.2 | hauries obvingut |
| Sg.3 | hauria obvingut |
| Pl.1 | hauríem obvingut |
| Pl.2 | hauríeu obvingut |
| Pl.3 | haurien obvingut |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | obvinga |
| Sg.2 | obvingues |
| Sg.3 | obvinga |
| Pl.1 | obvinguem |
| Pl.2 | obvingueu |
| Pl.3 | obvinguen |
Perfet
| Sg.1 | haja obvingut |
| Sg.2 | hages obvingut |
| Sg.3 | haja obvingut |
| Pl.1 | hàgem obvingut |
| Pl.2 | hàgeu obvingut |
| Pl.3 | hagen obvingut |
Imperfet
| Sg.1 | obvinguera; obvingués |
| Sg.2 | obvingueres; obvinguesses |
| Sg.3 | obvinguera; obvingués |
| Pl.1 | obvinguérem; obvinguéssem |
| Pl.2 | obvinguéreu; obvinguésseu |
| Pl.3 | obvingueren; obvinguessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera obvingut; hagués obvingut |
| Sg.2 | hagueres obvingut; haguesses obvingut |
| Sg.3 | haguera obvingut; hagués obvingut |
| Pl.1 | haguérem obvingut; haguéssem obvingut |
| Pl.2 | haguéreu obvingut; haguésseu obvingut |
| Pl.3 | hagueren obvingut; haguessen obvingut |
Imperatiu
| Sg.2 | obvén |
| Sg.3 | obvinga |
| Pl.1 | obvinguem |
| Pl.2 | obveniu |
| Pl.3 | obvinguen |
Verbs conjugated like obvenir
advenir,
contravenir,
convenir,
desconvenir,
entrevenir,
esdevenir,
obvenir,
pervenir,
provenir,
revenir,
sobrevenir,
subvenir,