Formes no personals
Infinitiu:
succeir
Gerundi:
succeint
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | succeeixo |
| te'n | succeeixes |
| se'n | succeeix |
| ens en | succeïm |
| us en | succeïu |
| se'n | succeeixen |
Perfet
| me'n | he succeït |
| te'n | has succeït |
| se'n | ha succeït |
| ens en | hem succeït |
| us en | heu succeït |
| se'n | han succeït |
Imperfet
| me'n | succeïa |
| te'n | succeïes |
| se'n | succeïa |
| ens en | succeíem |
| us en | succeíeu |
| se'n | succeïen |
Plusquamperfet
| me'n | havia succeït |
| te'n | havies succeït |
| se'n | havia succeït |
| ens en | havíem succeït |
| us en | havíeu succeït |
| se'n | havien succeït |
Futur simple
| me'n | succeiré |
| te'n | succeiràs |
| se'n | succeirà |
| ens en | succeirem |
| us en | succeireu |
| se'n | succeiran |
Futur perfet
| me'n | hauré succeït |
| te'n | hauràs succeït |
| se'n | haurà succeït |
| ens en | haurem succeït |
| us en | haureu succeït |
| se'n | hauran succeït |
Passat simple
| me'n | succeí |
| te'n | succeïres |
| se'n | succeí |
| ens en | succeírem |
| us en | succeíreu |
| se'n | succeíren |
Passat anterior
| me'n | haguí succeït |
| te'n | hagueres succeït |
| se'n | hagué succeït |
| ens en | haguérem succeït |
| us en | haguéreu succeït |
| se'n | haguéren succeït |
Passat perifràstic
| me'n | vaig succeir |
| te'n | vas succeir |
| se'n | va succeir |
| ens en | vam succeir |
| us en | vau succeir |
| se'n | van succeir |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver succeït |
| te'n | vas haver succeït |
| se'n | va haver succeït |
| ens en | vam haver succeït |
| us en | vau haver succeït |
| se'n | van haver succeït |
Condicional
| me'n | succeiria |
| te'n | succeiries |
| se'n | succeiria |
| ens en | succeiríem |
| us en | succeiríeu |
| se'n | succeirien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera succeït |
| te'n | hauries; hagueres succeït |
| se'n | hauria; haguera succeït |
| ens en | hauríem; haguérem succeït |
| us en | hauríeu; haguéreu succeït |
| se'n | haurien; hagueren succeït |
Subjuntiu
Present
| me'n | succeeixi |
| te'n | succeeixis |
| se'n | succeeixi |
| ens en | succeïm |
| us en | succeïu |
| se'n | succeeixin |
Perfet
| me'n | hagi succeït |
| te'n | hagis succeït |
| se'n | hagi succeït |
| ens en | hàgim succeït |
| us en | hàgiu succeït |
| se'n | hagin succeït |
Imperfet
| me'n | succeís |
| te'n | succeïssis |
| se'n | succeís |
| ens en | succeíssim |
| us en | succeíssiu |
| se'n | succeïssin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués succeït |
| te'n | haguessis succeït |
| se'n | hagués succeït |
| ens en | haguéssim succeït |
| us en | haguéssiu succeït |
| se'n | haguessin succeït |
Imperative
| te'n | succeeix |
| se'n | succeeixi |
| ens en | succeïm |
| us en | succeïu |
| se'n | succeeixin |
Verbs conjugated like 'succeir-se'
abduir,
abluir,
aconduir,
aconseguir,
adduir,
aflaquir,
afluir,
afranquir,
agrair,
apoquir,
atapeir,
atribuir,
atuir,
avergonyir,
beneir,
bleir,
boquir,
brunyir,
cenyir,
circuir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'succeir-se'
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information