Formes no personals
Infinitiu:
confugir
Gerundi:
confugint
Participi:
confugit
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | confujo |
| tu | confuges |
| ell | confuig |
| nos. | confugim |
| vos. | confugiu |
| ells | confugen |
Perfet
| jo | he confugit |
| tu | has confugit |
| ell | ha confugit |
| nos. | hem confugit |
| vos. | heu confugit |
| ells | han confugit |
Imperfet
| jo | confugia |
| tu | confugies |
| ell | confugia |
| nos. | confugíem |
| vos. | confugíeu |
| ells | confugien |
Plusquamperfet
| jo | havia confugit |
| tu | havies confugit |
| ell | havia confugit |
| nos. | havíem confugit |
| vos. | havíeu confugit |
| ells | havien confugit |
Futur simple
| jo | confugiré |
| tu | confugiràs |
| ell | confugirà |
| nos. | confugirem |
| vos. | confugireu |
| ells | confugiran |
Futur perfet
| jo | hauré confugit |
| tu | hauràs confugit |
| ell | haurà confugit |
| nos. | haurem confugit |
| vos. | haureu confugit |
| ells | hauran confugit |
Passat simple
| jo | confugí |
| tu | confugires |
| ell | confugí |
| nos. | confugírem |
| vos. | confugíreu |
| ells | confugíren |
Passat anterior
| jo | haguí confugit |
| tu | hagueres confugit |
| ell | hagué confugit |
| nos. | haguérem confugit |
| vos. | haguéreu confugit |
| ells | haguéren confugit |
Passat perifràstic
| jo | vaig confugir |
| tu | vas confugir |
| ell | va confugir |
| nos. | vam confugir |
| vos. | vau confugir |
| ells | van confugir |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver confugit |
| tu | vas haver confugit |
| ell | va haver confugit |
| nos. | vam haver confugit |
| vos. | vau haver confugit |
| ells | van haver confugit |
Condicional
| jo | confugiria |
| tu | confugiries |
| ell | confugiria |
| nos. | confugiríem |
| vos. | confugiríeu |
| ells | confugirien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera confugit |
| tu | hauries; hagueres confugit |
| ell | hauria; haguera confugit |
| nos. | hauríem; haguérem confugit |
| vos. | hauríeu; haguéreu confugit |
| ells | haurien; hagueren confugit |
Subjuntiu
Present
| jo | confugi |
| tu | confugis |
| ell | confugi |
| nos. | confugim |
| vos. | confugiu |
| ells | confugin |
Perfet
| jo | hagi confugit |
| tu | hagis confugit |
| ell | hagi confugit |
| nos. | hàgim confugit |
| vos. | hàgiu confugit |
| ells | hagin confugit |
Imperfet
| jo | confugís |
| tu | confugissis |
| ell | confugís |
| nos. | confugíssim |
| vos. | confugíssiu |
| ells | confugissin |
Plusquamperfet
| jo | hagués confugit |
| tu | haguessis confugit |
| ell | hagués confugit |
| nos. | haguéssim confugit |
| vos. | haguéssiu confugit |
| ells | haguessin confugit |
Imperative
| tu | confuig |
| ell | confugi |
| nos. | confugim |
| vos. | confugiu |
| ells | confugin |
Verbs similar to 'confugir'
confegir,
conduir,
conferir,
confluir,
confutar,
conjugar,
consumir,
aconduir,
canusir,
compungir,
Translations
Etymology
Additional Information