Formes no personals
Infinitiu:
assolir
Gerundi:
assolint
Participi:
assolit
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | assoleixo |
| tu | assoleixes |
| ell | assoleix |
| nos. | assolim |
| vos. | assoliu |
| ells | assoleixen |
Perfet
| jo | he assolit |
| tu | has assolit |
| ell | ha assolit |
| nos. | hem assolit |
| vos. | heu assolit |
| ells | han assolit |
Imperfet
| jo | assolia |
| tu | assolies |
| ell | assolia |
| nos. | assolíem |
| vos. | assolíeu |
| ells | assolien |
Plusquamperfet
| jo | havia assolit |
| tu | havies assolit |
| ell | havia assolit |
| nos. | havíem assolit |
| vos. | havíeu assolit |
| ells | havien assolit |
Futur simple
| jo | assoliré |
| tu | assoliràs |
| ell | assolirà |
| nos. | assolirem |
| vos. | assolireu |
| ells | assoliran |
Futur perfet
| jo | hauré assolit |
| tu | hauràs assolit |
| ell | haurà assolit |
| nos. | haurem assolit |
| vos. | haureu assolit |
| ells | hauran assolit |
Passat simple
| jo | assolí |
| tu | assolires |
| ell | assolí |
| nos. | assolírem |
| vos. | assolíreu |
| ells | assolíren |
Passat anterior
| jo | haguí assolit |
| tu | hagueres assolit |
| ell | hagué assolit |
| nos. | haguérem assolit |
| vos. | haguéreu assolit |
| ells | haguéren assolit |
Passat perifràstic
| jo | vaig assolir |
| tu | vas assolir |
| ell | va assolir |
| nos. | vam assolir |
| vos. | vau assolir |
| ells | van assolir |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver assolit |
| tu | vas haver assolit |
| ell | va haver assolit |
| nos. | vam haver assolit |
| vos. | vau haver assolit |
| ells | van haver assolit |
Condicional
| jo | assoliria |
| tu | assoliries |
| ell | assoliria |
| nos. | assoliríem |
| vos. | assoliríeu |
| ells | assolirien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera assolit |
| tu | hauries; hagueres assolit |
| ell | hauria; haguera assolit |
| nos. | hauríem; haguérem assolit |
| vos. | hauríeu; haguéreu assolit |
| ells | haurien; hagueren assolit |
Subjuntiu
Present
| jo | assoleixi |
| tu | assoleixis |
| ell | assoleixi |
| nos. | assolim |
| vos. | assoliu |
| ells | assoleixin |
Perfet
| jo | hagi assolit |
| tu | hagis assolit |
| ell | hagi assolit |
| nos. | hàgim assolit |
| vos. | hàgiu assolit |
| ells | hagin assolit |
Imperfet
| jo | assolís |
| tu | assolissis |
| ell | assolís |
| nos. | assolíssim |
| vos. | assolíssiu |
| ells | assolissin |
Plusquamperfet
| jo | hagués assolit |
| tu | haguessis assolit |
| ell | hagués assolit |
| nos. | haguéssim assolit |
| vos. | haguéssiu assolit |
| ells | haguessin assolit |
Imperative
| tu | assoleix |
| ell | assoleixi |
| nos. | assolim |
| vos. | assoliu |
| ells | assoleixin |
Verbs conjugated like 'assolir'
abaltir-se,
abaratir,
abellir,
ablanir,
abolir,
abonir,
abscindir,
absorbir,
abstergir,
accedir,
aclarir,
acollonir,
acolorir,
acovardir,
adherir,
adolorir,
adquirir,
adsorbir,
advertir,
afavorir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'assolir'
assolar,
abolir,
asserir,
assocar,
associar,
assoldar,
assonar,
assortir,
assotar,
assumir,
Translations
Etymology
Additional Information
assolir [1653; deriv. de
sol 'solitari', mot que prengué origen en el sentit d'agafar algú (com delinqüents) desprevingut]
v tr 1 Atrapar (algú sol i indefens). El van assolir en descuit.
2
Atrapar (algú); aconseguir.
3 Aconseguir (alguna cosa); atènyer.