Formes no personals
Infinitiu:
inferir
Gerundi:
inferint
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | infereixo |
| te'n | infereixes |
| se'n | infereix |
| ens en | inferim |
| us en | inferiu |
| se'n | infereixen |
Perfet
| me'n | he inferit |
| te'n | has inferit |
| se'n | ha inferit |
| ens en | hem inferit |
| us en | heu inferit |
| se'n | han inferit |
Imperfet
| me'n | inferia |
| te'n | inferies |
| se'n | inferia |
| ens en | inferíem |
| us en | inferíeu |
| se'n | inferien |
Plusquamperfet
| me'n | havia inferit |
| te'n | havies inferit |
| se'n | havia inferit |
| ens en | havíem inferit |
| us en | havíeu inferit |
| se'n | havien inferit |
Futur simple
| me'n | inferiré |
| te'n | inferiràs |
| se'n | inferirà |
| ens en | inferirem |
| us en | inferireu |
| se'n | inferiran |
Futur perfet
| me'n | hauré inferit |
| te'n | hauràs inferit |
| se'n | haurà inferit |
| ens en | haurem inferit |
| us en | haureu inferit |
| se'n | hauran inferit |
Passat simple
| me'n | inferí |
| te'n | inferires |
| se'n | inferí |
| ens en | inferírem |
| us en | inferíreu |
| se'n | inferíren |
Passat anterior
| me'n | haguí inferit |
| te'n | hagueres inferit |
| se'n | hagué inferit |
| ens en | haguérem inferit |
| us en | haguéreu inferit |
| se'n | haguéren inferit |
Passat perifràstic
| me'n | vaig inferir |
| te'n | vas inferir |
| se'n | va inferir |
| ens en | vam inferir |
| us en | vau inferir |
| se'n | van inferir |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver inferit |
| te'n | vas haver inferit |
| se'n | va haver inferit |
| ens en | vam haver inferit |
| us en | vau haver inferit |
| se'n | van haver inferit |
Condicional
| me'n | inferiria |
| te'n | inferiries |
| se'n | inferiria |
| ens en | inferiríem |
| us en | inferiríeu |
| se'n | inferirien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera inferit |
| te'n | hauries; hagueres inferit |
| se'n | hauria; haguera inferit |
| ens en | hauríem; haguérem inferit |
| us en | hauríeu; haguéreu inferit |
| se'n | haurien; hagueren inferit |
Subjuntiu
Present
| me'n | infereixi |
| te'n | infereixis |
| se'n | infereixi |
| ens en | inferim |
| us en | inferiu |
| se'n | infereixin |
Perfet
| me'n | hagi inferit |
| te'n | hagis inferit |
| se'n | hagi inferit |
| ens en | hàgim inferit |
| us en | hàgiu inferit |
| se'n | hagin inferit |
Imperfet
| me'n | inferís |
| te'n | inferissis |
| se'n | inferís |
| ens en | inferíssim |
| us en | inferíssiu |
| se'n | inferissin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués inferit |
| te'n | haguessis inferit |
| se'n | hagués inferit |
| ens en | haguéssim inferit |
| us en | haguéssiu inferit |
| se'n | haguessin inferit |
Imperative
| te'n | infereix |
| se'n | infereixi |
| ens en | inferim |
| us en | inferiu |
| se'n | infereixin |
Verbs conjugated like 'inferir-se'
abaltir-se,
abaratir,
abellir,
ablanir,
abolir,
abonir,
abscindir,
absorbir,
abstergir,
accedir,
aclarir,
acollonir,
acolorir,
acovardir,
adherir,
adolorir,
adquirir,
adsorbir,
advertir,
afavorir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'inferir-se'
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information