Formes no personals
Infinitiu:
fulgir
Gerundi:
fulgint
Participi:
fulgit
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | fulgeixo |
| tu | fulgeixes |
| ell | fulgeix |
| nos. | fulgim |
| vos. | fulgiu |
| ells | fulgeixen |
Perfet
| jo | he fulgit |
| tu | has fulgit |
| ell | ha fulgit |
| nos. | hem fulgit |
| vos. | heu fulgit |
| ells | han fulgit |
Imperfet
| jo | fulgia |
| tu | fulgies |
| ell | fulgia |
| nos. | fulgíem |
| vos. | fulgíeu |
| ells | fulgien |
Plusquamperfet
| jo | havia fulgit |
| tu | havies fulgit |
| ell | havia fulgit |
| nos. | havíem fulgit |
| vos. | havíeu fulgit |
| ells | havien fulgit |
Futur simple
| jo | fulgiré |
| tu | fulgiràs |
| ell | fulgirà |
| nos. | fulgirem |
| vos. | fulgireu |
| ells | fulgiran |
Futur perfet
| jo | hauré fulgit |
| tu | hauràs fulgit |
| ell | haurà fulgit |
| nos. | haurem fulgit |
| vos. | haureu fulgit |
| ells | hauran fulgit |
Passat simple
| jo | fulgí |
| tu | fulgires |
| ell | fulgí |
| nos. | fulgírem |
| vos. | fulgíreu |
| ells | fulgíren |
Passat anterior
| jo | haguí fulgit |
| tu | hagueres fulgit |
| ell | hagué fulgit |
| nos. | haguérem fulgit |
| vos. | haguéreu fulgit |
| ells | haguéren fulgit |
Passat perifràstic
| jo | vaig fulgir |
| tu | vas fulgir |
| ell | va fulgir |
| nos. | vam fulgir |
| vos. | vau fulgir |
| ells | van fulgir |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver fulgit |
| tu | vas haver fulgit |
| ell | va haver fulgit |
| nos. | vam haver fulgit |
| vos. | vau haver fulgit |
| ells | van haver fulgit |
Condicional
| jo | fulgiria |
| tu | fulgiries |
| ell | fulgiria |
| nos. | fulgiríem |
| vos. | fulgiríeu |
| ells | fulgirien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera fulgit |
| tu | hauries; hagueres fulgit |
| ell | hauria; haguera fulgit |
| nos. | hauríem; haguérem fulgit |
| vos. | hauríeu; haguéreu fulgit |
| ells | haurien; hagueren fulgit |
Subjuntiu
Present
| jo | fulgeixi |
| tu | fulgeixis |
| ell | fulgeixi |
| nos. | fulgim |
| vos. | fulgiu |
| ells | fulgeixin |
Perfet
| jo | hagi fulgit |
| tu | hagis fulgit |
| ell | hagi fulgit |
| nos. | hàgim fulgit |
| vos. | hàgiu fulgit |
| ells | hagin fulgit |
Imperfet
| jo | fulgís |
| tu | fulgissis |
| ell | fulgís |
| nos. | fulgíssim |
| vos. | fulgíssiu |
| ells | fulgissin |
Plusquamperfet
| jo | hagués fulgit |
| tu | haguessis fulgit |
| ell | hagués fulgit |
| nos. | haguéssim fulgit |
| vos. | haguéssiu fulgit |
| ells | haguessin fulgit |
Imperative
| tu | fulgeix |
| ell | fulgeixi |
| nos. | fulgim |
| vos. | fulgiu |
| ells | fulgeixin |
Verbs conjugated like 'fulgir'
abaltir-se,
abaratir,
abellir,
ablanir,
abolir,
abonir,
abscindir,
absorbir,
abstergir,
accedir,
aclarir,
acollonir,
acolorir,
acovardir,
adherir,
adolorir,
adquirir,
adsorbir,
advertir,
afavorir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'fulgir'
fugir,
bullir,
fingir,
fluir,
folgar,
fregir,
fullar,
funyir,
furgar,
mugir,
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information