Formes no personals
Infinitiu:
espellir
Gerundi:
espellint
Participi:
espellit
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | espelleixo |
| tu | espelleixes |
| ell | espelleix |
| nos. | espellim |
| vos. | espelliu |
| ells | espelleixen |
Perfet
| jo | he espellit |
| tu | has espellit |
| ell | ha espellit |
| nos. | hem espellit |
| vos. | heu espellit |
| ells | han espellit |
Imperfet
| jo | espellia |
| tu | espellies |
| ell | espellia |
| nos. | espellíem |
| vos. | espellíeu |
| ells | espellien |
Plusquamperfet
| jo | havia espellit |
| tu | havies espellit |
| ell | havia espellit |
| nos. | havíem espellit |
| vos. | havíeu espellit |
| ells | havien espellit |
Futur simple
| jo | espelliré |
| tu | espelliràs |
| ell | espellirà |
| nos. | espellirem |
| vos. | espellireu |
| ells | espelliran |
Futur perfet
| jo | hauré espellit |
| tu | hauràs espellit |
| ell | haurà espellit |
| nos. | haurem espellit |
| vos. | haureu espellit |
| ells | hauran espellit |
Passat simple
| jo | espellí |
| tu | espellires |
| ell | espellí |
| nos. | espellírem |
| vos. | espellíreu |
| ells | espellíren |
Passat anterior
| jo | haguí espellit |
| tu | hagueres espellit |
| ell | hagué espellit |
| nos. | haguérem espellit |
| vos. | haguéreu espellit |
| ells | haguéren espellit |
Passat perifràstic
| jo | vaig espellir |
| tu | vas espellir |
| ell | va espellir |
| nos. | vam espellir |
| vos. | vau espellir |
| ells | van espellir |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver espellit |
| tu | vas haver espellit |
| ell | va haver espellit |
| nos. | vam haver espellit |
| vos. | vau haver espellit |
| ells | van haver espellit |
Condicional
| jo | espelliria |
| tu | espelliries |
| ell | espelliria |
| nos. | espelliríem |
| vos. | espelliríeu |
| ells | espellirien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera espellit |
| tu | hauries; hagueres espellit |
| ell | hauria; haguera espellit |
| nos. | hauríem; haguérem espellit |
| vos. | hauríeu; haguéreu espellit |
| ells | haurien; hagueren espellit |
Subjuntiu
Present
| jo | espelleixi |
| tu | espelleixis |
| ell | espelleixi |
| nos. | espellim |
| vos. | espelliu |
| ells | espelleixin |
Perfet
| jo | hagi espellit |
| tu | hagis espellit |
| ell | hagi espellit |
| nos. | hàgim espellit |
| vos. | hàgiu espellit |
| ells | hagin espellit |
Imperfet
| jo | espellís |
| tu | espellissis |
| ell | espellís |
| nos. | espellíssim |
| vos. | espellíssiu |
| ells | espellissin |
Plusquamperfet
| jo | hagués espellit |
| tu | haguessis espellit |
| ell | hagués espellit |
| nos. | haguéssim espellit |
| vos. | haguéssiu espellit |
| ells | haguessin espellit |
Imperative
| tu | espelleix |
| ell | espelleixi |
| nos. | espellim |
| vos. | espelliu |
| ells | espelleixin |
Verbs conjugated like 'espellir'
abaltir-se,
abaratir,
abellir,
ablanir,
abolir,
abonir,
abscindir,
absorbir,
abstergir,
accedir,
aclarir,
acollonir,
acolorir,
acovardir,
adherir,
adolorir,
adquirir,
adsorbir,
advertir,
afavorir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'espellir'
espellar,
embellir,
empellar,
envellir,
escollir,
espellifar,
espessir,
espollar,
estellar,
expel.lir,
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information