Formes no personals
Infinitiu:
envilir
Gerundi:
envilint
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | envileixo |
| te'n | envileixes |
| se'n | envileix |
| ens en | envilim |
| us en | enviliu |
| se'n | envileixen |
Perfet
| me'n | he envilit |
| te'n | has envilit |
| se'n | ha envilit |
| ens en | hem envilit |
| us en | heu envilit |
| se'n | han envilit |
Imperfet
| me'n | envilia |
| te'n | envilies |
| se'n | envilia |
| ens en | envilíem |
| us en | envilíeu |
| se'n | envilien |
Plusquamperfet
| me'n | havia envilit |
| te'n | havies envilit |
| se'n | havia envilit |
| ens en | havíem envilit |
| us en | havíeu envilit |
| se'n | havien envilit |
Futur simple
| me'n | enviliré |
| te'n | enviliràs |
| se'n | envilirà |
| ens en | envilirem |
| us en | envilireu |
| se'n | enviliran |
Futur perfet
| me'n | hauré envilit |
| te'n | hauràs envilit |
| se'n | haurà envilit |
| ens en | haurem envilit |
| us en | haureu envilit |
| se'n | hauran envilit |
Passat simple
| me'n | envilí |
| te'n | envilires |
| se'n | envilí |
| ens en | envilírem |
| us en | envilíreu |
| se'n | envilíren |
Passat anterior
| me'n | haguí envilit |
| te'n | hagueres envilit |
| se'n | hagué envilit |
| ens en | haguérem envilit |
| us en | haguéreu envilit |
| se'n | haguéren envilit |
Passat perifràstic
| me'n | vaig envilir |
| te'n | vas envilir |
| se'n | va envilir |
| ens en | vam envilir |
| us en | vau envilir |
| se'n | van envilir |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver envilit |
| te'n | vas haver envilit |
| se'n | va haver envilit |
| ens en | vam haver envilit |
| us en | vau haver envilit |
| se'n | van haver envilit |
Condicional
| me'n | enviliria |
| te'n | enviliries |
| se'n | enviliria |
| ens en | enviliríem |
| us en | enviliríeu |
| se'n | envilirien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera envilit |
| te'n | hauries; hagueres envilit |
| se'n | hauria; haguera envilit |
| ens en | hauríem; haguérem envilit |
| us en | hauríeu; haguéreu envilit |
| se'n | haurien; hagueren envilit |
Subjuntiu
Present
| me'n | envileixi |
| te'n | envileixis |
| se'n | envileixi |
| ens en | envilim |
| us en | enviliu |
| se'n | envileixin |
Perfet
| me'n | hagi envilit |
| te'n | hagis envilit |
| se'n | hagi envilit |
| ens en | hàgim envilit |
| us en | hàgiu envilit |
| se'n | hagin envilit |
Imperfet
| me'n | envilís |
| te'n | envilissis |
| se'n | envilís |
| ens en | envilíssim |
| us en | envilíssiu |
| se'n | envilissin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués envilit |
| te'n | haguessis envilit |
| se'n | hagués envilit |
| ens en | haguéssim envilit |
| us en | haguéssiu envilit |
| se'n | haguessin envilit |
Imperative
| te'n | envileix |
| se'n | envileixi |
| ens en | envilim |
| us en | enviliu |
| se'n | envileixin |
Verbs conjugated like 'envilir-se'
abaltir-se,
abaratir,
abellir,
ablanir,
abolir,
abonir,
abscindir,
absorbir,
abstergir,
accedir,
aclarir,
acollonir,
acolorir,
acovardir,
adherir,
adolorir,
adquirir,
adsorbir,
advertir,
afavorir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'envilir-se'
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information