beure – Catalan verb conjugation

v* 1 tr 1 Engolir (un líquid). Beure un got de llet, una copa de xampany. Beure una copa de licor d'un sol glop. Beure a glops, d'un glop.

2 beure a galet Fer caure a la boca el líquid sense tocar amb els llavis el recipient (porró, càntir, etc).

3 beure a galet (o a raig) fig Ésser excessivament confiat, excessivament crèdul.

4 beure a la salut (d'algú) Beure dues o més persones a l'encop després d'un xoc de copes (com a prova d'amistat, pel bé assolit, en senyal de bon desig, etc); brindar.

5 beure amorrat (o a morro, o a morrull, o a broc d'ampolla) Beure aplicant els llavis en el punt d'on brolla el líquid (el galet del càntir, el broc de l'ampolla, etc).

6 beure a raig Aplicar la boca a un líquid que cau des d'una certa distància.

7 beure a xarrup Beure xuclant el líquid.

8 beure a xerric Beure a galet fent fressa amb la boca.

9 fer beure a galet fig Enganyar.

2 abs Beure vi o d'altres begudes alcohòliques. Agafar el vici de beure.

3 pron 1 Beure's tot un porró de vi.

2 beure's amb els ulls (o amb la mirada) fig Mirar àvidament.

3 beure's el seny (o l'enteniment) fig Fer insensateses, coses de boig.

4 pron Creure's, acceptar com a vera alguna cosa inversemblant, difícil de creure. Es beu tot el que li diuen.

5 tr Absorbir un líquid. L'assecant beu la tinta.

6 pron Absorbir, engolir, colar. El sòl d'argila no es beu l'aigua.

beu_re.

HOM: veure.

beure2 :
[v. beure¹]

m Beguda, líquid que hom beu, principalment alcohòlic o refrescant. Qui guanya paga el beure.

HOM: veure.