Formes no personals
Infinitiu:
arraulir
Gerundi:
arraulint
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | arrauleixo |
| te'n | arrauleixes |
| se'n | arrauleix |
| ens en | arraulim |
| us en | arrauliu |
| se'n | arrauleixen |
Perfet
| me'n | he arraulit |
| te'n | has arraulit |
| se'n | ha arraulit |
| ens en | hem arraulit |
| us en | heu arraulit |
| se'n | han arraulit |
Imperfet
| me'n | arraulia |
| te'n | arraulies |
| se'n | arraulia |
| ens en | arraulíem |
| us en | arraulíeu |
| se'n | arraulien |
Plusquamperfet
| me'n | havia arraulit |
| te'n | havies arraulit |
| se'n | havia arraulit |
| ens en | havíem arraulit |
| us en | havíeu arraulit |
| se'n | havien arraulit |
Futur simple
| me'n | arrauliré |
| te'n | arrauliràs |
| se'n | arraulirà |
| ens en | arraulirem |
| us en | arraulireu |
| se'n | arrauliran |
Futur perfet
| me'n | hauré arraulit |
| te'n | hauràs arraulit |
| se'n | haurà arraulit |
| ens en | haurem arraulit |
| us en | haureu arraulit |
| se'n | hauran arraulit |
Passat simple
| me'n | arraulí |
| te'n | arraulires |
| se'n | arraulí |
| ens en | arraulírem |
| us en | arraulíreu |
| se'n | arraulíren |
Passat anterior
| me'n | haguí arraulit |
| te'n | hagueres arraulit |
| se'n | hagué arraulit |
| ens en | haguérem arraulit |
| us en | haguéreu arraulit |
| se'n | haguéren arraulit |
Passat perifràstic
| me'n | vaig arraulir |
| te'n | vas arraulir |
| se'n | va arraulir |
| ens en | vam arraulir |
| us en | vau arraulir |
| se'n | van arraulir |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver arraulit |
| te'n | vas haver arraulit |
| se'n | va haver arraulit |
| ens en | vam haver arraulit |
| us en | vau haver arraulit |
| se'n | van haver arraulit |
Condicional
| me'n | arrauliria |
| te'n | arrauliries |
| se'n | arrauliria |
| ens en | arrauliríem |
| us en | arrauliríeu |
| se'n | arraulirien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera arraulit |
| te'n | hauries; hagueres arraulit |
| se'n | hauria; haguera arraulit |
| ens en | hauríem; haguérem arraulit |
| us en | hauríeu; haguéreu arraulit |
| se'n | haurien; hagueren arraulit |
Subjuntiu
Present
| me'n | arrauleixi |
| te'n | arrauleixis |
| se'n | arrauleixi |
| ens en | arraulim |
| us en | arrauliu |
| se'n | arrauleixin |
Perfet
| me'n | hagi arraulit |
| te'n | hagis arraulit |
| se'n | hagi arraulit |
| ens en | hàgim arraulit |
| us en | hàgiu arraulit |
| se'n | hagin arraulit |
Imperfet
| me'n | arraulís |
| te'n | arraulissis |
| se'n | arraulís |
| ens en | arraulíssim |
| us en | arraulíssiu |
| se'n | arraulissin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués arraulit |
| te'n | haguessis arraulit |
| se'n | hagués arraulit |
| ens en | haguéssim arraulit |
| us en | haguéssiu arraulit |
| se'n | haguessin arraulit |
Imperative
| te'n | arrauleix |
| se'n | arrauleixi |
| ens en | arraulim |
| us en | arrauliu |
| se'n | arrauleixin |
Verbs conjugated like 'arraulir-se'
abaltir-se,
abaratir,
abellir,
ablanir,
abolir,
abonir,
abscindir,
absorbir,
abstergir,
accedir,
aclarir,
acollonir,
acolorir,
acovardir,
adherir,
adolorir,
adquirir,
adsorbir,
advertir,
afavorir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'arraulir-se'
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information
arraulir [1803; del ll. vg. *
adrigorire o *
inrigorire, der. de
rigor 'enravenament (sobretot pel fred)', passant per
*arreorir i amb dissimilació de les
r]
v 1 tr
Ajupir, abatre. Li ventà un cop de puny i l'arraulí.
2 pron Arrupir-se, arronsar-se. Arraulir-se de fred.
ar_rau_lir.