Formes no personals
Infinitiu:
asseure
Gerundi:
asseient
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | assec |
| te'n | asseus |
| se'n | asseu |
| ens en | asseiem |
| us en | asseieu |
| se'n | asseuen |
Perfet
| me'n | he assegut |
| te'n | has assegut |
| se'n | ha assegut |
| ens en | hem assegut |
| us en | heu assegut |
| se'n | han assegut |
Imperfet
| me'n | asseia |
| te'n | asseies |
| se'n | asseia |
| ens en | assèiem |
| us en | assèieu |
| se'n | asseien |
Plusquamperfet
| me'n | havia assegut |
| te'n | havies assegut |
| se'n | havia assegut |
| ens en | havíem assegut |
| us en | havíeu assegut |
| se'n | havien assegut |
Futur simple
| me'n | asseuré |
| te'n | asseuràs |
| se'n | asseurà |
| ens en | asseurem |
| us en | asseureu |
| se'n | asseuran |
Futur perfet
| me'n | hauré assegut |
| te'n | hauràs assegut |
| se'n | haurà assegut |
| ens en | haurem assegut |
| us en | haureu assegut |
| se'n | hauran assegut |
Passat simple
| me'n | asseguí |
| te'n | assegueres |
| se'n | assegué |
| ens en | asseguérem |
| us en | asseguéreu |
| se'n | asseguéren |
Passat anterior
| me'n | haguí assegut |
| te'n | hagueres assegut |
| se'n | hagué assegut |
| ens en | haguérem assegut |
| us en | haguéreu assegut |
| se'n | haguéren assegut |
Passat perifràstic
| me'n | vaig asseure |
| te'n | vas asseure |
| se'n | va asseure |
| ens en | vam asseure |
| us en | vau asseure |
| se'n | van asseure |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver assegut |
| te'n | vas haver assegut |
| se'n | va haver assegut |
| ens en | vam haver assegut |
| us en | vau haver assegut |
| se'n | van haver assegut |
Condicional
| me'n | asseuria |
| te'n | asseuries |
| se'n | asseuria |
| ens en | asseuríem |
| us en | asseuríeu |
| se'n | asseurien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera assegut |
| te'n | hauries; hagueres assegut |
| se'n | hauria; haguera assegut |
| ens en | hauríem; haguérem assegut |
| us en | hauríeu; haguéreu assegut |
| se'n | haurien; hagueren assegut |
Subjuntiu
Present
| me'n | assegui |
| te'n | asseguis |
| se'n | assegui |
| ens en | asseguem |
| us en | assegueu |
| se'n | asseguin |
Perfet
| me'n | hagi assegut |
| te'n | hagis assegut |
| se'n | hagi assegut |
| ens en | hàgim assegut |
| us en | hàgiu assegut |
| se'n | hagin assegut |
Imperfet
| me'n | assegués |
| te'n | asseguessis |
| se'n | assegués |
| ens en | asseguéssim |
| us en | asseguéssiu |
| se'n | asseguessin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués assegut |
| te'n | haguessis assegut |
| se'n | hagués assegut |
| ens en | haguéssim assegut |
| us en | haguéssiu assegut |
| se'n | haguessin assegut |
Imperative
| te'n | asseu |
| se'n | assegui |
| ens en | asseguem |
| us en | asseieu |
| se'n | asseguin |
Verbs similar to 'asseure's'
Translations
sit, of a person, be in a position in which the upper body is upright and the legs are supported
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information
asseure [s. XIII; del ll.
assidere, íd.]
v 1 tr Posar (algú) sobre un suport qualsevol de manera que resti descansant sobre l'extremitat inferoposterior del tronc. Assegueren el malalt prop
de la finestra.
2 pron Asseure's a terra.
as_seu_re.