Formes no personals
Infinitiu:
agrejar
Gerundi:
agrejant
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | agrejo |
| te'n | agreges |
| se'n | agreja |
| ens en | agregem |
| us en | agregeu |
| se'n | agregen |
Perfet
| me'n | he agrejat |
| te'n | has agrejat |
| se'n | ha agrejat |
| ens en | hem agrejat |
| us en | heu agrejat |
| se'n | han agrejat |
Imperfet
| me'n | agrejava |
| te'n | agrejaves |
| se'n | agrejava |
| ens en | agrejàvem |
| us en | agrejàveu |
| se'n | agrejaven |
Plusquamperfet
| me'n | havia agrejat |
| te'n | havies agrejat |
| se'n | havia agrejat |
| ens en | havíem agrejat |
| us en | havíeu agrejat |
| se'n | havien agrejat |
Futur simple
| me'n | agrejaré |
| te'n | agrejaràs |
| se'n | agrejarà |
| ens en | agrejarem |
| us en | agrejareu |
| se'n | agrejaran |
Futur perfet
| me'n | hauré agrejat |
| te'n | hauràs agrejat |
| se'n | haurà agrejat |
| ens en | haurem agrejat |
| us en | haureu agrejat |
| se'n | hauran agrejat |
Passat simple
| me'n | agregí |
| te'n | agrejares |
| se'n | agrejà |
| ens en | agrejàrem |
| us en | agrejàreu |
| se'n | agrejaren |
Passat anterior
| me'n | haguí agrejat |
| te'n | hagueres agrejat |
| se'n | hagué agrejat |
| ens en | haguérem agrejat |
| us en | haguéreu agrejat |
| se'n | haguéren agrejat |
Passat perifràstic
| me'n | vaig agrejar |
| te'n | vas agrejar |
| se'n | va agrejar |
| ens en | vam agrejar |
| us en | vau agrejar |
| se'n | van agrejar |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver agrejat |
| te'n | vas haver agrejat |
| se'n | va haver agrejat |
| ens en | vam haver agrejat |
| us en | vau haver agrejat |
| se'n | van haver agrejat |
Condicional
| me'n | agrejaria |
| te'n | agrejaries |
| se'n | agrejaria |
| ens en | agrejaríem |
| us en | agrejaríeu |
| se'n | agrejarien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera agrejat |
| te'n | hauries; hagueres agrejat |
| se'n | hauria; haguera agrejat |
| ens en | hauríem; haguérem agrejat |
| us en | hauríeu; haguéreu agrejat |
| se'n | haurien; hagueren agrejat |
Subjuntiu
Present
| me'n | agregi |
| te'n | agregis |
| se'n | agregi |
| ens en | agregem |
| us en | agregeu |
| se'n | agregin |
Perfet
| me'n | hagi agrejat |
| te'n | hagis agrejat |
| se'n | hagi agrejat |
| ens en | hàgim agrejat |
| us en | hàgiu agrejat |
| se'n | hagin agrejat |
Imperfet
| me'n | agregés |
| te'n | agregessis |
| se'n | agregés |
| ens en | agregéssim |
| us en | agregéssiu |
| se'n | agregessin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués agrejat |
| te'n | haguessis agrejat |
| se'n | hagués agrejat |
| ens en | haguéssim agrejat |
| us en | haguéssiu agrejat |
| se'n | haguessin agrejat |
Imperative
| te'n | agreja |
| se'n | agregi |
| ens en | agregem |
| us en | agregeu |
| se'n | agregin |
Verbs conjugated like 'agrejar-se'
abreujar,
abrilejar,
aflonjar,
agostejar,
agrejar,
agreujar,
aguniejar,
aiguabarrejar-se,
aigualejar,
airejar,
al.lotejar,
albardanejar,
alcavotejar,
alejar,
aletejar,
allancejar,
allejar,
alleujar,
allotjar,
altejar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'agrejar-se'
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information
agrejar [←
agre²]
v 1 intr Tirar a agre, ésser més o menys agre. Aquesta llet agreja.
2 tr Agrir.