Formes no personals
Infinitiu:
recaure
Gerundi:
recaient
Participi:
recaigut
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | recaic |
| tu | recaus |
| ell | recau |
| nos. | recaiem |
| vos. | recaieu |
| ells | recauen |
Perfet
| jo | he recaigut |
| tu | has recaigut |
| ell | ha recaigut |
| nos. | hem recaigut |
| vos. | heu recaigut |
| ells | han recaigut |
Imperfet
| jo | requeia |
| tu | requeies |
| ell | requeia |
| nos. | requèiem |
| vos. | requèieu |
| ells | requeien |
Plusquamperfet
| jo | havia recaigut |
| tu | havies recaigut |
| ell | havia recaigut |
| nos. | havíem recaigut |
| vos. | havíeu recaigut |
| ells | havien recaigut |
Futur simple
| jo | recauré |
| tu | recauràs |
| ell | recaurà |
| nos. | recaurem |
| vos. | recaureu |
| ells | recauran |
Futur perfet
| jo | hauré recaigut |
| tu | hauràs recaigut |
| ell | haurà recaigut |
| nos. | haurem recaigut |
| vos. | haureu recaigut |
| ells | hauran recaigut |
Passat simple
| jo | recaiguí |
| tu | recaigueres |
| ell | recaigué |
| nos. | recaiguérem |
| vos. | recaiguéreu |
| ells | recaiguéren |
Passat anterior
| jo | haguí recaigut |
| tu | hagueres recaigut |
| ell | hagué recaigut |
| nos. | haguérem recaigut |
| vos. | haguéreu recaigut |
| ells | haguéren recaigut |
Passat perifràstic
| jo | vaig recaure |
| tu | vas recaure |
| ell | va recaure |
| nos. | vam recaure |
| vos. | vau recaure |
| ells | van recaure |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver recaigut |
| tu | vas haver recaigut |
| ell | va haver recaigut |
| nos. | vam haver recaigut |
| vos. | vau haver recaigut |
| ells | van haver recaigut |
Condicional
| jo | recauria |
| tu | recauries |
| ell | recauria |
| nos. | recauríem |
| vos. | recauríeu |
| ells | recaurien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera recaigut |
| tu | hauries; hagueres recaigut |
| ell | hauria; haguera recaigut |
| nos. | hauríem; haguérem recaigut |
| vos. | hauríeu; haguéreu recaigut |
| ells | haurien; hagueren recaigut |
Subjuntiu
Present
| jo | recaigui |
| tu | recaiguis |
| ell | recaigui |
| nos. | recaiguem |
| vos. | recaigueu |
| ells | recaiguin |
Perfet
| jo | hagi recaigut |
| tu | hagis recaigut |
| ell | hagi recaigut |
| nos. | hàgim recaigut |
| vos. | hàgiu recaigut |
| ells | hagin recaigut |
Imperfet
| jo | recaigués |
| tu | recaiguessis |
| ell | recaigués |
| nos. | recaiguéssim |
| vos. | recaiguéssiu |
| ells | recaiguessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués recaigut |
| tu | haguessis recaigut |
| ell | hagués recaigut |
| nos. | haguéssim recaigut |
| vos. | haguéssiu recaigut |
| ells | haguessin recaigut |
Imperative
| tu | recau |
| ell | recaigui |
| nos. | recaiguem |
| vos. | recaieu |
| ells | recaiguin |
Verbs similar to 'recaure'
decaure,
recoure,
caure,
escaure,
raure,
rebatre,
rebeure,
recar,
recloure,
remoure,
Translations
relapse, To fall back again
relapse, (medicine) To recur; to worsen
Etymology
Additional Information