Formes no personals
Infinitiu:
conviure
Gerundi:
convivint
Participi:
conviscut
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | convisc |
| tu | convius |
| ell | conviu |
| nos. | convivim |
| vos. | conviviu |
| ells | conviuen |
Perfet
| jo | he conviscut |
| tu | has conviscut |
| ell | ha conviscut |
| nos. | hem conviscut |
| vos. | heu conviscut |
| ells | han conviscut |
Imperfet
| jo | convivia |
| tu | convivies |
| ell | convivia |
| nos. | convivíem |
| vos. | convivíeu |
| ells | convivien |
Plusquamperfet
| jo | havia conviscut |
| tu | havies conviscut |
| ell | havia conviscut |
| nos. | havíem conviscut |
| vos. | havíeu conviscut |
| ells | havien conviscut |
Futur simple
| jo | conviuré |
| tu | conviuràs |
| ell | conviurà |
| nos. | conviurem |
| vos. | conviureu |
| ells | conviuran |
Futur perfet
| jo | hauré conviscut |
| tu | hauràs conviscut |
| ell | haurà conviscut |
| nos. | haurem conviscut |
| vos. | haureu conviscut |
| ells | hauran conviscut |
Passat simple
| jo | convisquí |
| tu | convisqueres |
| ell | convisqué |
| nos. | convisquérem |
| vos. | convisquéreu |
| ells | convisquéren |
Passat anterior
| jo | haguí conviscut |
| tu | hagueres conviscut |
| ell | hagué conviscut |
| nos. | haguérem conviscut |
| vos. | haguéreu conviscut |
| ells | haguéren conviscut |
Passat perifràstic
| jo | vaig conviure |
| tu | vas conviure |
| ell | va conviure |
| nos. | vam conviure |
| vos. | vau conviure |
| ells | van conviure |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver conviscut |
| tu | vas haver conviscut |
| ell | va haver conviscut |
| nos. | vam haver conviscut |
| vos. | vau haver conviscut |
| ells | van haver conviscut |
Condicional
| jo | conviuria |
| tu | conviuries |
| ell | conviuria |
| nos. | conviuríem |
| vos. | conviuríeu |
| ells | conviurien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera conviscut |
| tu | hauries; hagueres conviscut |
| ell | hauria; haguera conviscut |
| nos. | hauríem; haguérem conviscut |
| vos. | hauríeu; haguéreu conviscut |
| ells | haurien; hagueren conviscut |
Subjuntiu
Present
| jo | convisqui |
| tu | convisquis |
| ell | convisqui |
| nos. | convisquem |
| vos. | convisqueu |
| ells | convisquin |
Perfet
| jo | hagi conviscut |
| tu | hagis conviscut |
| ell | hagi conviscut |
| nos. | hàgim conviscut |
| vos. | hàgiu conviscut |
| ells | hagin conviscut |
Imperfet
| jo | convisqués |
| tu | convisquessis |
| ell | convisqués |
| nos. | convisquéssim |
| vos. | convisquéssiu |
| ells | convisquessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués conviscut |
| tu | haguessis conviscut |
| ell | hagués conviscut |
| nos. | haguéssim conviscut |
| vos. | haguéssiu conviscut |
| ells | haguessin conviscut |
Imperative
| tu | conviu |
| ell | convisqui |
| nos. | convisquem |
| vos. | conviviu |
| ells | convisquin |
Verbs similar to 'conviure'
canviar,
commoure,
concebre,
concloure,
confiar,
contraure,
contreure,
convidar,
coure,
malviure,
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information